L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sobreviure 278 hores sota la runa
Al límit de la resistència, aquesta veu que assegura: «Et traurem d’allà»
En un degoteig miraculós, els equips d’emergència han continuat rescatant supervivents del terratrèmol a Síria i Turquia, quan ja semblava impossible. L’últim, crec, es diu Hakan Yasinoglu, un home de 45 anys que ha resistit 278 hores sepultat sota la runa. O sigui, 12 dies. Una situació terrorífica. La foscor completa, imaginem, tan espessa que potser li impedia observar el seu cos, reconèixer-se. Les fosses nasals i el paladar recoberts de terra i ciment. La set. El sabor de la pròpia orina. La llengua d’espart. Els crits ofegats en la negror. L’aire ranci. El silenci. La gana. El bum-bum del cor a les temples. Potser el pànic de quedar-se adormit per morir-se en la blanor. L’esgotament. I finalment, al límit de la resistència, aquesta mà, aquesta veu que assegura: «Et traurem d’allà».
‘El desert dels tàrtars’
Arran d’aquest horror, pensava l’altre dia en les múltiples remissions que arrossega el rodar silenciós dels dies. Esfullem calendaris a l’espera de no se sap ben bé què, com l’oficial Giovanni Drogo, el protagonista d’aquesta gran novel·la que és ‘El desierto de los tártaros’: «A la vida uniforme de la Fortaleza li faltaven punts de referència i les hores se li escapaven d’entre els dits abans que aconseguís explicar-les».
Notícies relacionadesEn canvi, en algunes ocasions, les dilacions exasperen per la seva concreció. L’autobús, que no arriba. El maleït tren de rodalies. La nòmina. L’alba en les nits insomnes. Esperes que es descongeli el bistec abans de l’hora del berenar. El torn per a una operació de menisc (fer esperar els pobres és en el fons una eina de control). Que t’atengui un humà a l’altre costat de la musiqueta del telèfon. Perseveres a la cua del súper. Anheles que arribi la primavera, que floreixi porprada la buguenvíl·lea, encertar a la travessa. Ponferrada-Levante, Leganés - Las Palmas, Burgos–Albacete, en una melancòlica enumeració que no s’acaba mai. Ara mateix, totes les meves esperes se subsumeixen en una de sola: que li funcioni la químio a un amic molt estimat.
Entretots
La llum tremolosa
És molt difícil no esperar res, malgrat el que aconsella la faramalla dels llibres d’autoajuda. És molt difícil desempallegar-se del desig que aparegui en l’horitzó, al final de la plana, la llumeta tremolosa. És molt difícil, per sort. Esperar és el motor de la història, tot i que de vegades la confiança pugui semblar un garfi irracional. Hakan, el supervivent turc, va continuar entreveient una possibilitat allà on ningú era capaç ni tan sols d’imaginar-la.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
