La foguera Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La nena i el Déu pescador
Sembla que, mort Déu en termes generals, les petites religions proliferen com a fongs als peus de la identitat trencada
Aquesta mare vegana d’una nena també vegana, de vuit anys, la pobra, deia (la mare) que se sentia «devastada» perquè obligaven la cria a disfressar-se de pescadora per Carnestoltes com la resta dels nens de la classe: un gran tema. La mare ha elevat la seva queixa per imposició ideològica i falta de respecte a les creences i sentiments morals de la seva filla a les xarxes i les televisions, àvides de pinso barat, com els pollastres de granja.
Com tot allò superflu i extravagant (i què hi ha més superflu i extravagant que una mama que es queixa per la disfressa de Carnestoltes de la seva filla) aquest assumpte obre debats insospitats, profunds. El veganisme animalista, ¿s’ha de considerar avui una nova religió? ¿Un credo polític monolític? En la vella Espanya es descobria el jueu i el musulmà per la seva alimentació sospitosa. A Portugal, els jueus van inventar una falsa llonganissa, l’alheira de mirandela, per fer-se passar per cristians. ¿Els vegans són el poble elegit d’avui? Moralment, crec que estan per sobre de mi, carnívor. Els dono la raó en això i els aplaudeixo la rectitud de la qual jo manco. Això de les granges és inhumà, però està tan bo el filet... Clar, també em semblen ridículs i hiperventilats. Ho són.
Entretots
Els fanàtics són fans de la seva moral. Entendríem que un musulmà no vulgui disfressar el seu fill de porquet Peppa Pig; que un conservador no permeti als seus fills el travestisme carnavalesc; que un progre ‘woke’ no toleri que els seus fills es pintin la cara de negre perquè ha llegit que molesta els negres nord-americans, i a Getafe ens deuen estar mirant; i entendríem que un ecologista no vulgui que els seus fills es vesteixin de toreros. ¿Què hi ha d’estrany, llavors, en el fet que una mare vegana consideri que vestir-se de pescador és el mateix que anar amb l’uniforme de les Waffen SS?
La mare, en l’espai de Risto Mejide, ha respost a la pregunta de quan va fer vegana la seva filla: «des que va néixer». Sembla que, mort Déu en termes generals, les petites religions proliferen com a fongs als peus de la identitat trencada, i no esperem ni al bateig per ungir els nostres nens. Però que la mare no oblidi quina és la utilitat del Carnestoltes: amarrar-nos al credo fingint que ens deixa anar. Senyora: deixi que la seva filla es disfressi, és bo suspendre temporalment el codi moral. Disfressar la seva nena de pescadora és la manera més hàbil de mantenir-la en la seva idolatria a l’api. ¡Segles de tradició ho testifiquen!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
