NEWSLETTER

Les aritmètiques a Barcelona

EL PERIÓDICO

La majoria que finalment aprovarà els pressupostos de la Generalitat, formada per Esquerra, el PSC i els Comuns, deixa encara més obert el panorama dels pactes als municipis catalans a partir dels resultats que sorgeixin el 28-M. Aquí ja no es pot donar res per fet. Ni que els independentistes pactin irremeiablement entre ells, ni que ho facin els no independentistes, ni que la dreta cedeixi vots a l’esquerra per aturar uns o d’altres o al revés. Només 24 hores després del pacte entre Aragonès i Illa ho vam veure a l’Ajuntament de Barcelona a propòsit de la votació del pla d’usos de l’Eixample. Els de Trias i Puigdemont van advertir que s’abstindrien en el text que defensava Colau després de trencar amb Collboni. El PSC no va voler donar aquest triomf a l’alcaldessa i va anunciar el vot a favor malgrat les seves reticències per les restriccions en alguns carrers, com Sepúlveda. Més d’un es devia regirar a la butaca de les sales nobles del passeig de Gràcia. Els que reben suports incondicionals per enderrocar l’alcaldessa salvant-li l’última votació compromesa de la legislatura. I fent-ho a favor d’una restricció més severa del comerç al districte central de la ciutat, on els votants de Trias tenen els negocis i els locals. ¡Com ens hem de veure! Els enemics dels meus enemics són els meus amics.

A part de l’anècdota, el fet revela la complexitat d’un territori com el de Barcelona, en el qual les persones gaudeixen d’un enorme benestar basat en la riquesa generada per activitats econòmiques que cada vegada resulten més complicades de conjugar. Per això, reduir aquestes eleccions a «Colau sí o Colau» només beneficia l’actual alcaldessa i l’anterior alcalde però possiblement deixa fora del consistori un excessiu nombre de matisos. I a més el tret li pot sortir a més d’un per la culata com els va passar fa quatre anys amb Manuel Valls. La ciutat és un milió de coses i hi ha més de dos i tres pactes possibles. I potser encoratjant el fantasma d’un s’acaba facilitant el que no volien els votants de l’altre. Una bestiesa.

Temes:

Jaume Collboni Ada Colau Xavier Trias Ernest Maragall

Inicia sessió 0 Comentaris