Aigua corrent

Les mortes de la seva vida

Aquesta setmana, l’escriptora Emma Riverola porta el còmput negre que marca la vida d’una jove

4
Es llegeix en minuts
Les mortes de la seva vida

Photogenic/Lourdes Azaña

El dia que la Sara va néixer, el 23 de gener del 2003, un home va assassinar una dona a l’Hospitalet de Llobregat, la setena víctima mortal de la violència masclista d’aquell any. Una veïna, alertada pels crits, va sortir al pati i va poder veure com una mà esquinçava la cortina del pis contigu. Va trucar a la policia, però no es va poder fer res per salvar la dona de 32 anys. La Sara no es va assabentar de res, és clar. Ella estava enfeinada amb la vida. Mirant d’acostumar-se a aquest aire que envaïa per primera vegada els seus pulmons, a la roba que l’embolcallava i a una llum d’allò més molesta.  

Durant el seu primer any de vida, la Sara va sumar cinc dents de llet, va aprendre a dir «mama» i «papa», va començar a gatejar a velocitat supersònica i va desenvolupar una gran habilitat per despertar els seus pares a les sis del matí, sobretot els caps de setmana. Quatre dies abans del seu primer aniversari, la seva àvia va anar a comprar-li el regal: una capsa de pintures de dits no tòxiques. El mateix dia, una dona de 82 anys va morir apunyalada en un asil d’Extremadura. La va matar l’home amb qui s’havia casat cinc dies abans.  

El primer dia que la Sara va anar a l’escola va muntar un escàndol. Se li va oblidar als cinc minuts, però va voler deixar clar al seu pare que no estava d'acord amb l’abandonament. Aquell mateix dia es va descobrir el cadàver d’una dona de 35 anys a Roquetas de Mar. El seu marit l’havia cosit a punyalades. Amb ella, ja eren 250 les dones assassinades pels seus marits o exparelles des que la Sara va néixer. Malgrat que la nena tenia una especial habilitat per formar dibuixos unint punts, li hauria sigut impossible traçar el mapa d’aquella Espanya sagnant

La samarreta que va pintar el 28 de juny del 2008 al casal d’estiu es va convertir en una de les peces fetitxe de la infància de la Sara: una gran flor amb cada pètal d’un color. El mateix dia que la va estampar, una dona va ser assassinada pel seu exmarit. Hores abans, ella l’havia denunciat per segona vegada: ell no respectava l’ordre d’allunyament.   

Marta del Castillo

Quan la Sara va complir onze anys li van regalar un cavallet i un preciós estoig de pintures. La seva mare la va renyar quan va descobrir que al berenar havia acabat amb les restes de l’enorme pastís de xocolata. A la nit, la nena va vomitar dues vegades. Encara es trobava una mica pansida l’endemà al matí. Aquell mateix dia va desaparèixer Marta del Castillo. Durant mesos, la Sara va sentir el seu nom a la televisió. Encara avui continua tenint-la present, també aquest rostre suspès en el temps. Ja és més gran que ella.   

Un any més tard, el 2014, la Sara va ser seleccionada per la seva escola per presentar-se al XXIIIè Concurs Patrimoni Nacional de Pintura Infantil i Juvenil. La inscripció es va formalitzar abans del 30 de març i la data límit de presentació era el 15 de maig. Durant aquell temps, la petita pintora va fer fins a deu esbossos i cap la va convèncer. No va guanyar el premi. Però més van perdre les set dones que van ser assassinades durant els 46 dies de termini. Al finalitzar aquell any, el compte tràgic paral·lel a la vida de la Sara va ascendir a 888 dones assassinades.  

L’estiu del 2018, vistes les deficients qualificacions de la Sara en anglès, els seus pares van decidir quedar-se sense vacances, retardar el canvi de cotxe un any més i enviar-la a un curs intensiu a Anglaterra. Ella va trobar un taller centrat en pintura. Va ser feliç, excepte aquella tarda en què dos homes van intentar fer-la entrar per la força en un vehicle. Ella s’hi va resistir, uns nois van sortir d’un bar pròxim i la van ajudar. Els dos individus van marxar entre rialles. Una broma, li van dir. La Sara va patir un atac d’ansietat. Aquell mateix dissabte 14 de juliol, un home va matar la seva parella i les seves dues filles de dos i cinc anys a Santa Cruz de Tenerife.  

Notícies relacionades

Dilluns passat, una dona i la seva filla de vuit anys van ser assassinades a Valladolid. La Sara va complir 20 anys el mateix dia. Ara està preparant la seva primera exposició. Sovint li pregunten per què la seva pintura aborda la violència masclista. Forma part de la meva vida, respon ella de manera breu. Ja suma 1.366 raons per denunciar-la.