Article de Xavier Martínez-Celorrio Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Drets col·lapsats

Urgeix reformular el contracte intergeneracional cap a un contracte del benestar més ampli

2
Es llegeix en minuts
Drets col·lapsats

FERRAN NADEU

Les generacions d’edat són vasos comunicants entre els diferents moments de la vida. I quan s’allarga l’esperança de vida, com passa ara, més generacions conviuen juntes en un mateix moment històric. Anem cap a una cadena intergeneracional composta per besavis, avis, adults i nets amb necessitats específiques creixents. La pròxima jubilació dels ‘baby boomers’ farà fins i tot més majoritari el pes de la gent gran i la seva economia de plata amb dos fronts: l’envelliment actiu amb ofertes de turisme, esports i cultura i, d’altra banda, les cures en salut i dependència per als avis. Tots filons d’ocupació, però mal pagats.

A simple vista sembla que hi ha un conflicte entre generacions en què els joves i la infància tenen les de perdre. De fet, tenir un fill és un risc afegit de ficar-se sota el llindar de la pobresa per a moltes parelles joves, i els alts costos de la criança dissuadeixen i retarden l’edat de la maternitat, caient la natalitat. De mitjana, en l’OCDE entre 1980 i el 2015, la taxa de pobresa dels joves ha augmentat un 7,6%, i la de la infància, un 3,9%. En canvi, s’ha reduït per a la gent gran, en especial, un 4% per als de més de 76 anys.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però no ens precipitem. Hi ha veus i interessos que animen a dibuixar una lluita intergeneracional per recursos redistributius escassos. De forma atroç, el ministre japonès de Finances, Taro Aso, va dir el 2013, amb referència als avis, «que s’afanyin i es morin». Aquest neoliberal i rebesnet de l’alta noblesa samurai té ara 83 anys i segueix ben viu i amb les màximes cures i atencions. Tot un exemple de cinisme i deshumanització des del poder. Des d’aleshores, l’extremisme populista i l’emergència climàtica s’han agreujat deixant una herència implosiva per als joves abatuts pel seu futur.

Notícies relacionades

El veritable debat no és la lluita intergeneracional que enfronti joves i pensionistes, sinó la lluita redistributiva perquè les elits i les classes altes paguin més impostos. Per modernitzar i ampliar un Estat del benestar pensat per a una societat industrial que ja no existeix. Segons Thomas Piketty, la bretxa de desigualtat avui a Europa entre el 10% més ric i el 50% més pobre és equiparable a la que hi havia el 1940. Una bretxa que l’Estat del benestar va reduir cinc vegades fins a 1980 i des d’aleshores fins al 2020 ha tornat a augmentar cinc vegades.

Urgeix reformular el contracte intergeneracional cap a un contracte del benestar més ampli que incorpori la justícia ecològica des d’un Estat més actiu, més inversor i més redistributiu. És a dir, que ataqui les causes de la desigualtat, amb salaris dignes, actuant contra els monopolis, regulant el mercat de la vivenda i garantint la sostenibilitat de la creixent despesa social, sanitària i de les pensions. I amb innovacions com la renda juvenil inicial d’Atkinson. Són drets de ciutadania per a totes les edats i perquè la cohesió social i la democràcia no col·lapsin. És el que busquen alguns, polaritzant els debats, la convivència i les generacions, contagiant de fatalisme nihilista uns joves que poden transformar-ho tot.