NEWSLETTER

Europa, capital Barcelona

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp48360169 graf9456  par s  27 05 2019   encuentro del presidente del g190527211322

zentauroepp48360169 graf9456 par s 27 05 2019 encuentro del presidente del g190527211322 / Fernando Calvo

Aquest dijous se celebra a Barcelona una cimera entre Espanya i França que impulsarà l’hidroducte entre Barcelona i Marsella. Una inversió de 2.300 milions d’euros que han de finançar els fons europeus. L’objectiu és convertir Barcelona en un nus central al mapa de les energies verdes a Europa. I Espanya, en el futur proveïdor europeu d’hidrogen. A Macron el projecte no l’entusiasma. L’opció estratègica de França les últimes dècades ha sigut l’energia nuclear i ara assaboreix en silenci la victòria en aquest terreny sobre Alemanya, que va apostar pel gas rus i ara en paga les conseqüències. Però Alemanya ha exigit durant la guerra d’Ucraïna que la porta energètica del sud es reforci per no tornar a caure mai més a les urpes d’un Putin de torn. I França ha guanyat prou diners amb la venda aquests mesos d’energia nuclear a preu de planta de gas combinat i té marge per concedir, tot i que alentirà el projecte tant com pugui.

Aliens a aquesta estratègia europea que els proporciona el benestar de què gaudeixen cada dia, alguns irreductibles independentistes es manifestaran contra la cimera malgrat que la societat civil transversal està a favor de la reunió. Aquesta vegada no els acompanyaran els ecologistes irredempts de l’esquerra extrema. A aquest nucli, cada vegada més reduït, els hauria encantat que la cimera es fes a Madrid o a Màlaga per poder fer aquell discurs victimista de l’abandonament de Catalunya per part dels nuclis centralistes de l’Estat. Com que Espanya aquesta vegada no ha seguit el guió del seu argumentari, ho consideren una provocació i s’hi manifesten en contra com si Macron i Sánchez anessin a revisar les penes de Puigdemont al MNAC. Aquesta part de l’independentisme ha seguit un camí de les raons a les emocions que els ha deixat, finalment, en el cinisme. El més trist és que gent assenyada els faci el joc. Junqueras, per una certa por atàvica a Puigdemont, i Colau, perquè contra Trias sempre viu millor.