La foguera Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Periodistes o enterradors?
Les hemeroteques s’han convertit en verí de llarga durada
zentauroepp34506313 lagarder danciu200526113155 /
Fa anys es va obrir una casa okupa molt diferent del que la gent creu que són les cases okupa. Allà no hi havia punkys, no hi havia festes, no hi havia droga. Havien obert el pany de la vella seu de la Casa de Cadis, enganxada a la Sagrada Família, que portava anys en desús. Havien muntat un centre d’acollida per als sensesostre de la ciutat. Un lloc on dormir a cobert, menjar i reprendre impuls per continuar.
Jo em vaig assabentar de l’existència d’aquest lloc al meu barri quan va transcendir en un petit digital català (no recordo quin) que Lagarder Danciu, conegut activista i promotor de la casa okupa, estava ajudant el veí de la porta contigua, a qui es disposaven a pujar el lloguer i, per tant, a desnonar. Aquest home, molt vell, havia sigut dibuixant per a Bruguera. Era Enric Pons. Vaig anar corrent a conèixer Lagarder i Enric per escriure una peça i donar a conèixer la història.
Quan vaig preguntar a Pons pels seus nous veïns, i concretament per Lagarder, ell em va contestar que havia conegut un sant o un àngel, no estava convençut si una cosa o l’altra. I aquesta impressió em va donar a mi, entre la pau i la inquietud, perquè Lagarder no s’assemblava a cap altre individu de l’espècie humana que jo hagués conegut abans. No només es desvivia per Pons, sinó que tenia allotjada a la casa okupa, neta i regida per la intolerància total a l’alcohol i la droga, un munt de gent que havia caigut en desgràcia econòmicament i gràcies a Lagarder Danciu havia aconseguit esquivar la mendicitat. La filosofia d’aquest home no era allotjar-los per sempre. Era donar als desposseïts un respir i ajudar-los a continuar. I ho aconseguia.
Entretots
El següent que vaig saber és que un jove marroquí que tenia acollit acusava Lagarder de violació. Durant dos anys, les notícies publicades en una premsa que no acostuma a prendre les simples acusacions com a possibles mentides anaven en aquest sentit, i van crear un monstre. Però la justícia ha donat finalment la raó a Lagarder: va ser acusat en fals perquè el denunciant, amb qui tenia un romanç, era musulmà i tenia por que es descobrís la seva homosexualitat
Es diria que l’absolució és un final feliç si no fos perquè les hemeroteques s’han convertit en verí de llarga durada. Hi ha mitjans que aquesta setmana donaven la notícia mantenint la paraula ‘víctima’ per al denunciant, quan s’ha demostrat que la víctima ha sigut Lagarder. ¿Som periodistes o enterradors d’innocents?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
