Article de Ruth Ferrero-Turrión Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Bulgària ¿un nou ‘enfant terrible’ a la UE?
El bloqueig a l’adhesió del país a l’espai Schengen al desembre és un nou argument anti UE i deixa el camí expedit per a l’entrada de propaganda russa al país
La influència de Moscou no és una cosa de què sorprendre’s. Són molts i forts els vincles que els uneixen, però fonamentalment de naturalesa històrica i econòmica. La primera té a veure amb un profund sentiment prorús ancorat en la memòria col·lectiva, més enllà de l’època soviètica, i que es remunta al paper jugat per Rússia durant el procés d’independència nacional búlgar de l’Imperi otomà i que es va materialitzar el 1908. La segona és el control del sector energètic búlgar.
En el moment de la invasió russa d’Ucraïna hi havia en el poder un Govern de coalició de centredreta liderat per Kiril Petkov, un tecnòcrata format a Harvard, i que es va comprometre a lluitar contra la corrupció com a mal endèmic del país, i des del febrer va adoptar una postura inusual en la política búlgara en relació amb Rússia. Va expulsar 70 diplomàtics acusats d’espionatge i va ser, juntament amb Polònia, dels primers països a veure tallat el seu subministrament de gas al negar-se a pagar en rubles a Gazprom. Aquests fets van accelerar el canvi de la percepció que la població búlgara tenia en relació amb Rússia com a soci estratègic passant del 45% al 30% en tot just uns mesos, i la imatge de Putin també es va veure molt afectada passant del 70% al 29%.
La caiguda del Govern a l’estiu, amb prou feines sis mesos després de ser elegit, agreuja la profunda crisi política per la qual passa el país, que en un any i mig ha celebrat quatre eleccions generals i, si no aconsegueix formar govern en els pròxims dies, es veuria abocat a una nova convocatòria electoral. Bulgària pateix la pitjor crisi política des de 1989 i navega sobre aigües incertes. I és en aquestes aigües on millor es mouen les xarxes corruptes que de facto controlen el país.
En el context de la UE el que passi a Bulgària pot ser clau, almenys per dues raons. La primera perquè Bulgària podria exercir un paper clau en el subministrament d’energia a través del gasoducte que la connecta amb el Transadriàtic, la segona perquè una aliança entre Sofia i Budapest podria bloquejar les sancions contra Moscou. De fet, en aquesta situació i a l’espera d’un nou govern, el president Radev ha començat a recompondre les relacions amb Gazprom per assegurar-se els subministraments de gas perduts.
I en aquesta situació tot és susceptible d’empitjorar. La decisió dels Països Baixos i d’Àustria de bloquejar l’adhesió a Schengen de Bulgària i Romania al desembre, sens dubte també està tenint un impacte en la política interna del país on ja s’han començat a detectar els seus efectes, s’enforteix la retòrica de les forces polítiques prorusses més populistes, que ara compten amb un nou argument anti UE, i es deixa el camí expedit per a l’entrada de propaganda russa al país. La percepció és clara, i l’últim Eurobaròmetre així ho mostra, Bulgària és el país, juntament amb Grècia i Eslovàquia, que menys aprova el suport ofert a Ucraïna per part de la UE.
I en aquestes circumstàncies els ciutadans i ciutadanes búlgars esperen i es desesperen per la conformació d’un nou govern o, el més probable, per a la convocatòria d’unes noves eleccions, les cinquenes en dos anys.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
