Sirera, a Barcelona, com a símptoma de l’estratègia de Feijóo

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

10 de de gener del 2023. 13:49

0 Comentaris

Albert Bertran

Júlia Regué va posar aquest dilluns l’última peça que faltava al trencaclosques electoral de Barcelona. Un pota negra del Partit Popular, de tarannà moderat i idees fermes, Daniel Sirera, ha sigut finalment l’elegit per encapçalar la llista a l’ajuntament. El seu nomenament coincideix amb la recuperació d’Íñigo de la Serna com a coordinador del programa electoral municipal i de Borja Sémper com a portaveu de campanya. Llàstima que la patinada de Cuca Gamarra amb Bolsonaro i l’assalt a les institucions brasileres hagin contraprogramat el relat preparat des de Génova. Fa la sensació, només la sensació, que rere l’estira-i-arronsa per la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Constitucional, Alberto Núñez Feijóo dona per tancada la frontera de vots amb Vox amb la intenció de deixar-lo com un partit inoperant a efectes pràctics. I, en canvi, es llança a buscar el vot limítrof amb el PSOE ara que l’obstacle de Ciutadans s’ha autodestruït. Sirera, De la Serna o Sémper són la cara amable del Partit Popular que agrada als votants de tota la vida, sense espantar i mobilitzar els de centreesquerra fins al punt d’anar a votar per evitar la victòria de Feijóo. L’esquema funciona en la teoria i s’assembla al que li va donar al PP les dues majories absolutes de què ha gaudit en democràcia. Només té dos obstacles per superar. El primer és la temptació d’una part del PP d’assemblar-se a Vox. Vaja, el que li va passar a Gamarra diumenge a la nit o el que li va passar a Díaz Ayuso a l’última campanya electoral madrilenya. El segon és que Pedro Sánchez encara no ha fixat definitivament la seva estratègia electoral per a les generals. Dependrà dels resultats a les municipals i autonòmiques, a les quals ja ha donat permís als candidats per portar-li la contrària en públic. Dependrà de si a la seva esquerra té només una candidatura de Yolanda Díaz o dues, amb Irene Montero amb llista pròpia. I dependrà de cap a on bufa el vent la segona meitat de l’any. Feijóo s’ha recol·locat, però encara pot quedar descol·locat. El que és clar és que quan pren aire a la perifèria respira millor que al clima asfixiant d’aquell Madrid on no viuen madrilenys, sinó només periodistes i alts executius.