Negocis

Aquesta és la meva nova idea de negoci: un parc d’atraccions sense acció. Seria igual que un parc d’atraccions normal, però puges a les atraccions i les atraccions no es mouen. Només descanses una estona. T’asseus i no passa res. Només estàs assegut. Després t’aixeques i vas a una altra atracció. Tampoc es mou. Només descanses una altra estona. T’asseus i ja està, no passa res. Només continues assegut. No has de fer res ni sentir res d’emoció ni alteracions d’ànim ni pensar «que bé que m’ho he passat».

Les paraules clau són «descanses» i «assegut». El parc es diria Cort Aventura, un nom obert a la interpretació de l’usuari: aventura curta o talla ja amb tanta aventura. Un parc d’atraccions sense acció. «Descanses» i «assegut». El parc d’atraccions que necessitem.

Al meu parc d’atraccions sense acció se serviria un senzill menú amb consomé, lluç arrebossat i plàtan. Després, te sense teïna o cafè descafeïnat. També es projectarien en grans pantalles partits de futbol oblidables i oblidats. A ser possible, empats insulsos en partits manipulats. En les imatges, els gols, les ocasions i altres ensurts similars estarien tallats.

Només veuríem jugades avorrides i intranscendents: passades perduts, bots neutrals i sacades de banda en camp propi. Coses així: jugadors escalfant, llançadors demanant distància en una falta i el quart àrbitre ensenyant el tauler amb els canvis. Plans del públic menjant un entrepà al descans. Els equips abans de sortir al túnel dels vestidors. El sorteig protocol·lari de camps. L’àrbitre ordenant dos rivals que es donin la mà.

Nosaltres ho veuríem tot asseguts, sense patir i sense fatigues, simplement descansant. El parc d’atraccions sense acció i el futbol sense sobresalts. «Descanses» i «assegut», està clar. El futbol que necessitem.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Petits plaers, petites molèsties i al final del dia recapitules i fas els comptes. Em molesta, però ho puc suportar: que s’hagi quedat en el futbol per sempre allò dels cinc canvis. Em molesta també una mica: despertar-me, mirar l’hora i comprovar que només falta un minut perquè soni el despertador o que estiguem al 2023 i encara em faltin uns trenta anys per jubilar-me, en el millor dels casos. M’agrada amb mesura, tot i que puc viure sense això, però que consti que m’agrada: que em serveixin el cafè alhora que les postres o que soni a la llista de reproducció la cançó que volia que sonés. M’agrada amb moderació: tenir una idea de negoci impossible i explicar-ho.

No sol passar tan aviat, al mes de gener, però amb aquesta idea ja he salvat tot l’any. Cort Aventura, aquí queda. Ara vaig a per la Lliga. No se m’acudiria res igual des del vàrbitre o el McAuto per a barcos.