NEWSLETTER
Illa i Aragonès, el perill dels malentesos
En massa ocasions confonem la realitat política amb l’estratègia o l’anàlisi. La proliferació d’estrategs ha fet que es dissemini la idea que el joc del poder està mil·limètricament controlat per aquesta mena de mags que, en moltes ocasions, el que fan és escriure el guió quan han acabat de veure la pel·lícula. L’excés d’analistes genera també la sensació que tot respon a trames ocultes que manegen el revés del teatre polític al seu aire. La realitat política depèn també, i molt, de l’atzar, de la psicologia dels seus protagonistes, de l’empatia entre ells i dels seus bons o mals entesos. El nuclear és l’estratègia per conquerir el poder, però tot compta.
La negociació perquè Catalunya tingui pressupostos l’any 2023 està vivint un d’aquests moments. Massa, començant per alguns estrategs d’Esquerra i analistes diversos que van donar per fet que el PSC acabaria recolzant els comptes. Són els mateixos que unes setmanes abans van donar per fet que Junts mai abandonaria el Govern. Fins i tot alguns dels que al seu moment van pensar que si Puigdemont no convocava eleccions, Rajoy no aplicaria el 155. Els errors de càlcul es paguen com en qualsevol altra competició.
Aragonès encara pot tenir pressupostos. Però no els tindrà si no entén que els seus guanys, assegurar-se un any més de legislatura amb només 33 diputats i sense ser el partit més votat, són massa elevades per compensar-les únicament amb alguns gestos en un parell de partides. El PSC reclama que una Catalunya governada amb uns pressupostos avalats pels seus diputats no sigui exactament igual que la que ha sigut amb uns comptes que recollien les prioritats de Junts i els desitjos dels comuns. I això no s’aconsegueix en sessions negociadores a porta tancada basades en la discreció. Sinó en gestos públics que obrin noves dinàmiques polítiques, dins i fora dels pressupostos. El suport d’Esquerra a Sánchez ja va tenir les seves contrapartides. La visió que tenen els republicans del PSC com a partit subjugat al PSOE els ennuvola el judici a l’analitzar el moment. Sense pressupostos, el calvari d’Aragonès no haurà fet més que començar. Segur que ho sap i que actuarà en conseqüència.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
