Elevar el nivell educatiu

És una manera tecnocràtica, adamista i unilateral de fer política educativa, sense dialogar amb la comunitat educativa i sense fer un balanç a fons sobre les necessitats i punts febles que la pandèmia ha posat en manifest, acordant els grans desafiaments de país. Ha sigut una altra ocasió perduda per refer un consens educatiu que ja no hi ha a Catalunya ni es busca amb una agosarada autosuficiència irresponsable. La motxilla del sistema és molt pesada i complexa, molt més ara després de la pandèmia, i si creus que tu només pots amb tot pots provocar danys institucionals que després costarà recuperar.   

Els resultats han anat a la baixa, una cosa ja esperable per tres factors: l’efecte pandèmia, l’augment de la pobresa infantil i el desgast emocional, tant d’alumnes com docents. Sobre 2019, la baixada de resultats a 4t d’ESO és preocupant en matemàtiques (-7 punts) i en anglès (-5,7), no tant en català (-3,2). Parlem d’alumnes que estaven a meitat de 2n d’ESO quan ens vam confinar i es van tancar les escoles. Per tant, han viscut dos cursos i mig sota els efectes d’una escolaritat truncada, primer improvisada, després en grups bombolla i en general, amb menor socialització i alts índexs de depressió i ansietat adolescent, que han posat la salut mental en primer pla.

Al País Basc, el segon curs de pandèmia (2020-21) va suposar una pèrdua d’aprenentatge del 25% en matemàtiques a 4t d’ESO. Per a Catalunya, el tercer curs de pandèmia (2021-22) ha tingut un descens del 13%. Un efecte que és menys de la meitat de pèrdua d’aprenentatge que han tingut els països del nostre entorn. L’encertada decisió de la ministra Isabel Celáa de mantenir la presencialitat i limitar el temps de tancament de les escoles explica aquest menor impacte, tant a Espanya com a Catalunya.

D’acord amb les dades del Departament, l’efecte pandèmia ha sigut bastant transversal: fins i tot, els resultats de l’excel·lència han baixat igual que la mitjana en matemàtiques (-7) però en anglès més que la mitjana (-8). Dues assignatures que les famílies reforcen amb classes particulars i despesa privada, però ni tot i així s’observa que aquest avantatge s’hagi traduït en millora de resultats. Tampoc ha crescut la bretxa de resultats entre centres de màxima complexitat i concentració de pobresa i els que no ho són. L’anàlisi del Departament no incorpora dades de condició socioeconòmica més fines i es perd així una imatge més completa de l’equitat.  

  

Però en tot cas el factor emocional sembla haver influït més que el factor classe social. El dèficit i malestar emocional acumulats són la clau del descens de resultats, i demostra de nou que l’aprenentatge necessita una relació social, un entorn socialitzador i uns estímuls positius com a ‘efecte Pigmalió’, que fa creure en el teu potencial i t’ajuda a construir-te com a persona. Aprendre no és una operació mecànica ni aïllable d’individus mancats de contextos socials, afectius i emocionals. 

Notícies relacionades

En les trinxeres de la salut mental adolescent: «Després de deixar l’hospital de dia, queden semiabandonats»

Naturgy: no tots els fons són iguals

Per això sorprèn que els tecnòcrates que han dissenyat el pla de xoc del Departament siguin tan didactistes i hagin exclòs la variable principal: el reforç del benestar emocional, tant d’alumnes com de docents. No són màquines de rendiment ni som en una fàbrica taylorista. Potser sí per als que decideixen.

Elevar el nivell de coneixements i resultats implica una gran mobilització d’incentius, un pla estratègic dialogat i una visió educadora global. Ni hi són ni se’ls espera. Recordem que el principal factor de qualitat d’un sistema educatiu no és el seu professorat sinó la qualitat del seu model de governança i lideratge. A Catalunya estem estancats en el principi de Peter.