Més enllà de les superilles: pacificació i mobilitat

El passat dimarts a la comissió d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona les superilles, com passa sovint a les pàgines de diaris, tertúlies de ràdio o converses de cafè, es van convertir de nou en titular.

Des d’ERC portàvem dues iniciatives al respecte: una per esclarir en quin grau està afectant l’ampliació de terrasses als espais públics pacificats i eixos verds de la ciutat i, d’altra banda, un prec per reformular la superilla d’Horta que ha generat complicacions de trànsit important als carrers de l'entorn. Totes dues propostes van ser aprovades amb consens. 

Sovint també s'intenta afegir confusió sobre què pensa ERC de les superilles. La nostra aposta durant aquest mandat ha estat sempre la mateixa.  

Som ferms defensors de la pacificació a la ciutat, de guanyar espai per al vianant, incrementar espais verds, augmentar els entorns escolars saludables i proveir d’infraestructura segura per a la bicicleta. 

Però des del principi hem estat molt crítics amb la manera de fer d’aquest govern Colau-Collboni. La divisió de les dues forces que governen Barcelona en aquest terreny, sumat a la incapacitat de generar consens amb la ciutadania, ha fet que avui ens trobem suposadament reduïts a un fals debat entorn de ‘superilles sí o superilles no’. 

La gran majoria de barcelonins i barcelonines volen/volem millorar la qualitat de vida i tenen/tenim clar que això passa per garantir la salut i el dret a respirar aire net, així com incrementar el gaudi d’un espai públic net i accessible, incloent-hi més carrers i places on pugui jugar la canalla.  

Aquests quatre anys, des d'ERC hem treballat intensament en aquest sentit a tots els districtes. Queda clar, volem una ciutat més verda i caminable, però millorar la qualitat de vida a Barcelona també implica oferir a la ciutadania un projecte global, equitatiu i reconeixible de distribució del trànsit, d’alternatives en mobilitat sostenible i transport públic. En cap cas, en canvi, a base d’una execució tàctica i discrecional que oblida àmplies zones de la ciutat mentre converteix en inferns els carrers que no són objecte de pacificació. 

L’actual gestió de les superilles no ha resolt el problema de mobilitat de la ciutat. Ben al contrari, l’ha empitjorat significativament. 

Per tant, la ciutadania espera una proposta que no sigui fruit de la improvisació i el desgavell, una proposta amb seny, coneixement tècnic i que tingui en compte tots els efectes, directes i indirectes, de les intervencions urbanes. Com ho és la gentrificació, els increments o decrements del valor patrimonial respectiu o l’evolució dels lloguers. 

Hem de mirar lluny, conèixer models que han funcionat a altres ciutats del món i fer-ho de forma ben programada. No es tracta de “vendre” o exposar internacionalment una Barcelona que no és real, encara menys si no es té en compte la relació crítica creixent entre Barcelona i l’entorn metropolità en termes de mobilitat. 

Per a aquesta aposta decidida que ERC liderarà sense cap dubte, hem de començar a treballar partint de dades reals. Per exemple, de la càrrega de trànsit per carrers i els índexs de contaminació real de les poques estacions de qualitat de l’aire operatives a la ciutat. 

Notícies relacionades

El RACC censura la «imposició» del pla urbanístic d’eixos verds a Barcelona

Feijóo, fan de Puigdemont

Només a partir del ple coneixement del que passa a la ciutat podrem donar resposta al batibull de propostes en que s’ha convertit la ciutat i els seus carrers amb aquest govern municipal al capdavant. 

ERC té ara l’oportunitat de demostrar que des de l’alcaldia i des de tot l’equip de govern és capaç de mirar als ulls i de parlar de tu a tu a la ciutadania per transformar la ciutat i liderar el canvi que Barcelona necessita.