Ucraïna, a punt de trencar aigües

Per als EUA la guerra serveix, sobretot, per degradar Rússia al màxim possible, però intentant no traspassar cap línia vermella que pugui portar Putin a una situació desesperada que l’impulsi a fer servir armes nuclears, cosa que suposaria entrar en un escenari indesitjable. Per a Ucraïna, desitjosa de recuperar la seva integritat territorial, el plantejament central ara mateix és el de la victòria, no el de la pau, i per tant, és elemental pensar que està decidida a utilitzar tots els mitjans al seu abast per aconseguir-ho, incloent-hi dotar-se de mitjans per tornar els cops que està rebent per la campanya de bombardeig sistemàtic de Moscou contra els seus ciutadans i les infraestructures bàsiques.

El fet que Washington es resisteixi a entregar armes que Kíiv reclama insistentment –incloent-hi carros de combat i míssils de més abast– està causant ja un xoc d’interessos difícil d’ocultar. Kíiv sap, per exemple, que els llançacoets que li han subministrat tenen capacitat per llançar enginys de fins a 300 quilòmetres d’abast, fet que li permetria tornar els cops rebuts, no només contra la rereguarda de les unitats russes de primera línia sinó també contra bases logístiques més retardades i contra instal·lacions militars més distants de la frontera comuna. També es pot imaginar que ha rebut instruccions clares de no atacar en profunditat Rússia, donat que Putin té a les seves mans cartes (armes nuclears incloses) que encara no ha fet servir i que poden tornar directament no només contra Ucraïna, sinó també contra interessos directes de Washington i altres capitals occidentals.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Per això, impulsat pels seus propis càlculs, Zelenski sembla disposat a trencar aigües. Així ho demostren els recents atacs contra les bases Engels 2 (Saratov) –una de les tres que allotgen els bombarders estratègics Tu-95– i Diagilevo (Riazan), i contra objectius militars en ple territori rus, amb material propi, precisament per poder anar més enllà d’on li indiquen els seus aliats. Per a això, comptant amb una base industrial de defensa gens menyspreable, Kíiv ja està recorrent a material tan antic com els drons de reconeixement Tu-141, de fabricació soviètica, reconvertint-los en drons suïcides amb un cap explosiu de 75 quilograms i amb capacitat per volar centenars de quilòmetres a baixa cota esquivant els sistemes de defensa antiaèria russos. Això significa que avui Kíiv comença a comptar amb mitjans artillers propis per batre objectius tant a Crimea i Melitópol com a la mateixa Rússia, i això li dona un apreciable marge de maniobra sense haver de passar per cap filtre extern.

Potser per això mateix, temorosa de perdre el control sobre el seu aliat, l’Administració Biden sembla obrir-se a l’entrega de material més letal, com els avançats sistemes de defensa antimíssils Patriot, fins i tot sabent que, com acaba de reafirmar Moscou, seran considerats com a objectius legítims en els seus plans d’atac. Aviat veurem fins on arriba aquesta nova dinàmica.