A subhasta

En el seu pretès afany descentralitzador i d’articulació territorial d’un país cada vegada més desequilibrat i injust, el Govern d’Espanya acaba de concedir dues agències estatals de nova creació, l’Agència Espacial Espanyola i la d’Intel·ligència Artificial, a dues ciutats de dues províncies que, fora de ser a la perifèria, no són les més necessitades d’això: Sevilla i la Corunya. No pas Huelva i Lugo o Ourense i Jaén, Sevilla i la Corunya, que són la quarta i la dotzena d’Espanya en població, respectivament. Si algú pensava que el que faria el Govern seria afavorir les províncies més pobres i despoblades, ja té la demostració que no serà així. De moment, en el procés «reequilibrador» del país, l’Espanya plena guanya per golejada la buida.

Notícies relacionades

L’Espanya buidada continua atraient joves i dones: «La ciutat no és un oasi, aquí hi ha oportunitats al·lucinants»

Naturgy: no tots els fons són iguals

No obstant, curiosament, els territoris que més han posat el crit al cel al conèixer els noms de les ciutats afavorides amb la concessió teledirigida i graciosa d’aquestes dues agències que crearan milers de llocs de treball i donaran un impuls suplementari a les economies de Sevilla i la Corunya (a les de Lleó o Guadalajara, que també hi aspiraven juntament amb una altra vintena, les hauria salvat de la seva agonia directament) són els que més possibilitats tenen, començant per la capital, Madrid, la província més rica i poblada d’Espanya, però la presidenta de la qual encara ambiciona més, per la qual cosa qualsevol descentralització d’organismes públics se la pren com un afront en una entesa si més no qüestionable del seu tan esbombat espanyolisme, que al final no és més que un madrilenyisme disfressat amb banderes no gaire diferent del catalanisme o l’andalusisme d’altres dirigents autonòmics. Així que no és estrany que la resta també es queixi, uns perquè aspiraven a més, com el president andalús (que, mentre s’alegrava que l’Agència Espacial Espanyola anés a parar a Sevilla, es lamentava que la de la Intel·ligència Artificial no s’hagués donat a Granada, que la mereixia més que d’altres segons ell), i d’altres perquè es van quedar sense res en una subhasta a la qual, segons els perjudicats, les cartes ja estaven marcades des del principi per afavorir ciutats governades per alcaldes del mateix color polític que el govern adjudicador; una cosa que segurament és certa, però de la qual els qui menys es poden queixar són els que més ho fan, ja que les autonomies a les quals pertanyen aquestes dues ciutats, i que també s’afavoriran de la seva implantació al seu territori, estan governades pel principal partit de l’oposició. Caldria sentir-los si també fos al revés...

Al final, els que més motius tindrien per queixar-se i que també ho han fet a la seva manera, és a dir, sense capacitat de fer-se escoltar a penes, ja que ningú els fa cas, perquè els seus vots compten molt poc, tret del de Terol Existeix (que ha portat als tribunals la decisió del Govern per considerar-la com la decisió del premi Planeta de novel·la), són els que continuaran suportant en les seves carns una discriminació política i econòmica que es repeteix legislatura rere legislatura, és igual el partit que governi, tant en l’àmbit nacional com en el regional. Perquè el que ha fet el Govern és el que fan dia a dia aquests governs autonòmics que ara es queixen que aquell els margini i oblidi quan ells fan el mateix dins dels seus territoris. I, mentrestant, mig Espanya minva mentre la resta creix i discuteix exigint més, com aquelles famílies en les quals uns s’ho emporten tot sense importar-los el que passi als altres.