NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Balanç 2022: Spotify l’encerta
Usuari de Spotify. /
Com molts de vostès, he rebut aquests dies el resum del meu consum musical del 2022 a Spotify. He de dir que em sento identificat amb el resultat de la informació acumulada per l’algoritme del gran servidor global de música. Aquest tipus de situacions ens continuen resultant inquietants. Quan el sistema operatiu del nostre mòbil ens agrupa les nostres fotografies en funció de la geolocalització o la similitud alfanumèrica de les cares que apareixen no deixem de tenir una certa sensació de violació de la nostra intimitat. Sovint oblidem que hem autoritzat el tractament d’aquestes dades prement acríticament la funció d’‘acceptar’. Els algoritmes no fan altra cosa que tractar les dades que acumulen sobre els nostres comportaments segons els interessos de qui els recullen. L’entorn digital transforma la realitat en una immensa base de dades de la qual ens ofereixen algunes visualitzacions perquè entenguem el poder potencial que acumulen.
Quan ens veiem analitzats pels algoritmes ens passa el mateix que als polítics amb les portades dels diaris: no ens sentim reflectits en aquesta projecció. La nostra identitat és el fruit d’un altre algoritme, el que al nostre cervell acumula les nostres experiències i les nostres sensacions. El que anomenem consciència no deixa de ser el resultat d’aquest algoritme cerebral del qual sabem molt poc sobre com funciona. Fins i tot molts científics dubten que el cervell pugui entendre’s a si mateix. La consciència xoca, sovint, amb la visió que els altres tenen de nosaltres. Això és el que posen en evidència els algoritmes digitals. Enfadar-nos amb aquests no és més que enfadar-nos amb nosaltres mateixos en massa ocasions.
Entretots
Els debats sobre les dades són sovint un estèril enfrontament entre apocalíptics i integrats. Els primers denuncien que les grans plataformes utilitzen les llacunes legals del món digital per fer negocis que no podrien fer en l’entorn analògic. Els segons defensen que la intel·ligència artificial ens millora la vida malgrat aquests riscos. Travessar fronteres cap a territoris desconeguts sempre causa pànic. Però no ens enganyem: per molt que sortim lletjos, els algoritmes ens retraten com som. Ja ens va passar als ‘boomers’ amb les primeres gravacions de vídeo domèstic. No ens agradàvem, però érem nosaltres.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
