NEWSLETTER

Pagaments que no són el que semblen

2
Es llegeix en minuts
Pagaments que no són el que semblen

Una empresa pot pagar el que cregui oportú als seus proveïdors. El mercat és lliure. L’emissió de factures per serveis que no s’han prestat ja pot considerar-se un frau, com a mínim fiscal, ja que pot ocultar pagaments amb una altra finalitat. Quan en un costat d’aquestes contractacions –ja qualificades com a fraudulentes per Hisenda– hi ha empreses adjudicatàries de concessions públiques i en l’altre persones i empreses vinculades a les campanyes electorals d’una formació política, llavors la cosa es comença a complicar. El gran Jesús G. Albalat ha esmicolat a EL PERIÓDICO tres informes conjunts dels Mossos i la Guàrdia Civil –aquí ningú podrà parlar de ‘law fare’ –en què en un costat hi ha empreses destacades de l’Ibex (Telefónica, Indra, Gas Natural, T-Systems) i en l’altre la productora Triacom i els seus pagaments a les empreses de David Madí, el que fos mà dreta d’Artur Mas a la campanya electoral del 2010, just en les albors del procés. El nucli de l’assumpte són els contractes del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat (CTTI) que va adjudicar a Telefónica (640 milions), T-Systems (420 milions) i Indra (44 milions) i els pagaments d’aquestes companyies a l’entramat que les policies vinculen amb el finançament de CDC (Telefónica 2,9 milions, T-Systems 735.000 euros i Indra 203.000). Estem davant una investigació sota tutela judicial. No se n’ha de pressuposar res més que l’evident: hi ha una amalgama de relacions que poden acabar resultant lícites o il·lícites. Els tribunals dictaminaran.

Tot això va passar entre el 2009 i el 2013. Coincideixen aquests dies diversos fets vinculats a aquells anys. El cas Mercuri que afecta un alcalde socialista de Sabadell compleix una dècada, les barbàries dels fills de Pujol reverdeixen amb el reportatge ‘La sagrada familia’ d’HBO i ara això de l’etapa d’Artur Mas. La corrupció no és un mal nou en la història de la humanitat. El que més sorprèn és la sensació d’impunitat amb què actuaven tots. Possiblement, i entre altres coses, perquè el retrat que penjava aquells anys a les sales de justícia ha resultat ser el d’un home de la mateixa mena com explica Corinna del rei emèrit. El problema, mai ens cansarem de repetir-Ho, no és principalment la corrupció sinó la impunitat. Per això, fins i tot a risc de no encertar, la responsabilitat dels mitjans és posar-la en evidència, tot i que el judici només pot ser dels tribunals.