Lladren, per tant la caravana avança

Diu el proverbi xinès que fa més soroll un arbre quan cau que un bosc mentre creix. I sobre aquesta màxima entenem l’espectacle vergonyós que estem vivint últimament al Congrés dels Diputats. No es tracta d’una cosa nova, però sí que ha arribat a unes dimensions mai vistes anteriorment i s’han traspassat línies vermelles que haurien de ser bàsiques en democràcia. Aquest soroll, no obstant, té responsables i respon a una estratègia política ben dissenyada, que té com a objectiu generar desafecció davant la ciutadania i enfosquir els èxits socials i plurinacionals que el Govern de coalició ha aconseguit recentment. Tot i que costi, perquè aguantar els crits i les provocacions de qui hauria de ser company d’escó és una tasca complicada, és necessari agafar aire i fer l’esforç de separar el gra de la palla. 

En primer lloc, la dreta més reaccionària ha convertit la ministra Irene Montero, dona, jove i de classe treballadora, i l’agenda del Ministeri d’Igualtat a la diana dels seus atacs polítics. La dreta ultra i la ultradreta utilitzen els avenços del feminisme i la figura de Montero com a sac de boxa contra el Govern de coalició. Però la nostra responsabilitat és no quedar-nos al dit i analitzar la lluna. Perquè els atacs a la ministra d’Igualtat són la cara d’una moneda que té com a revers una estratègia més àmplia de difamació i desprestigi de les institucions, per moure els termes del debat a un racó fosc on només pot créixer l’antipolítica a base del cinisme, les notícies falses i els insults. Com més es cridi al Congrés, com més s’insulti els ministres, com més es menteixi descaradament, menys es parla de l’acció del Govern i més abonament hi haurà perquè creixi l’antipolítica que tant necessiten els ultres. 

No és casualitat que, després de mesos de declivi electoral a les enquestes i la pèrdua de protagonisme del partit de l’antipolítica, Vox, aquest decideixi iniciar una batalla per veure qui insulta millor, i, d’aquesta manera, fer créixer els decibels del Congrés per ensordir el debat de contingut polític. No és una coincidència que això passi mentre s’ha demostrat l’efectivitat de limitar el preu del gas, mentre Espanya presenta la inflació més baixa de tota l’Eurozona, mentre l’atur i la temporalitat continuen baixant o mentre s’han aprovat els tercers Pressupostos de l’Estat consecutius en temps i forma. Aquesta estratègia del soroll capitanejada per Vox, està sent seguida també pel general Feijóo, que ja tampoc parla d’‘estafa ibèrica’ perquè la realitat ha silenciat els seus arguments. Quan no tens missatge polític per traslladar, crides. Quan no tens proposta per confrontar, insultes. És evident que els que creiem en la política com a eina per millorar la vida de la ciutadania, i aquest Govern ho és, ens movem millor en un escenari nítidament social i econòmic que en el del soroll que intenten instal·lar les dretes. 

Els seus insults i improperis són una cortina de fum per no parlar de l’esforç que les majories parlamentàries progressistes i plurinacionals estem portant a terme per evitar que la crisi de la inflació perjudiqui la majoria social d’aquest país. I també observem que la dreta pateix quan es col·loca entre l’espasa i la paret a l’hora de votar l’impost a la banca i a les elèctriques, i no quan confronten termes com ara ‘feixisme’ i ‘filoetarres’ a la tribuna. 

Notícies relacionades

Teresa Ribera, sobre el límit al preu del gas: «És una broma de mal gust»

Les pensions es podran apujar el 8,4% el 2023, segons la inflació mitjana fins al novembre

No hem de perdre el punt de vista. Avui no només hi ha una alternativa al model econòmic neoliberal que va gestionar la crisi financera del 2008, sinó que estem demostrant que funciona. I és justament al laboratori de la dreta, la Comunitat de Madrid amb Ayuso al capdavant, on s’està tornant a obrir una finestra d’oportunitat per combatre les retallades ideològiques i exigir una sanitat pública més forta, al servei de totes. En vista d’un escenari econòmic d’horitzó positiu i d’una falta d’alternança realista, les dretes han pujat a la muntanya de la mala educació i de la violència política. I aquesta s’ha convertit en la prova més irrefutable del nerviosisme i de la irrellevància dels adversaris polítics. 

Criden perquè no tenen solucions. S’ha de respondre a aquesta estratègia amb una altra estratègia igual de clara: si ells pretenen guanyar la competició de l’insult, nosaltres guanyarem la dels drets. A la dreta se la combat amb més drets. S’ha de denunciar el seu intent de degradar la vida política, però sense perdre de vista i posar en valor les nostres conquestes. Lladren, per tant la caravana avança.