NEWSLETTER

Masclisme i efecte rebot

1
Es llegeix en minuts
Masclisme i efecte rebot

BLANCA BLAY / ACN

Impressionant desplegament d’Helena López, Patricia Martín, Guillem Sánchez i Elisenda Colell amb motiu del Dia Internacional de l’Erradicació de la Violència contra la Dona, el 25-N. Ens en van donar dades: els delictes sexuals comesos per menors es dupliquen en 5 anys. És a dir, que estem empitjorant en les franges d’edat en les quals hauríem de tenir els millors indicadors com a conseqüència de les polítiques escolars de prevenció en l’última dècada. Van anar als instituts a parlar amb els adolescents sobre les causes: «No s’ensenya bé, molts ho vivim com un atac», diuen ells. «Són negacionistes, els youtubers els proporcionen arguments simplistes», diuen elles. I van trobar conseqüències: un dels primers centres que van aplicar protocols contra el masclisme està canviant de mètodes com a conseqüència del que han batejat com l’«efecte rebot»: els joves que s’apunten al masclisme com a reacció a les mesures en contra.

El treball dels nostres periodistes posa en evidència la necessitat que tenim de fer algun lleu retoc en les polítiques contra el masclisme. No hi ha excusa vàlida per justificar la pervivència de les idees que defensen els negacionistes. Però no ens podem permetre cap esquerda en aquesta lluita, de manera que, tot i que no ens agradi, cal replantejar-se la tàctica per mantenir l’estratègia. Dos temes a considerar. Primer: la pressa, sovint, ens fa identificar un dret amb una ideologia. Les etiquetes generen adhesions més ràpides però menys consistents. Els qui no volen identificar-se amb la ideologia neguen el dret. Segon: els fills mai es volen vestir com els pares, és a dir que convertir un dret en una moda a base de postureig l’acaba pansint. El que estem veient aquests dies en la política, on ara sabem que el 65% de les dones pateixen violència com la que ha patit aquests dies Irene Montero, no és més que un grup d’espavilats sense escrúpols que volen convertir Vox en el partit dels rebotats. No els ho posem fàcil. Les dones, com la resta d’éssers humans, tenen dret a la vida i a viure-la sense cap forma de violència. I això s’ha d’interioritzar com a part del patrimoni democràtic, no com una lluita ideològica. Aquest és el repte.