NEWSLETTER

Sánchez ja només depèn de Sánchez

EDUARDO PARRA / EUROPA PRESS

Pedro Sánchez sobreviurà un any més. O, més ben dit, tot el temps que vulgui fins a un màxim d’un any. Des d’aquesta tarda, Sánchez depèn de Sánchez. Escoltant l’oposició, llegint alguna premsa o assistint a algunes tertúlies privades ningú ho diria. El ple del Congrés va aprovar ahir la llei de Pressupostos amb la mateixa majoria de la investidura del 2020 i de la moció de censura del 2018. Són els seus aliats coneguts més estables perquè la resta, per exemple dins del PSOE, han sigut mutants i canviants. En la vida política de Sánchez no hi ha un Alfonso Guerra de Felipe González o un Jorge Fernández Díaz de Mariano Rajoy. Sánchez camina només tot i que ara ha canviat la motxilla d’aquelles primàries contra el ‘deep’ PSOE per la maleta de president del Govern. En el ple d’ahir es van aprovar els nous impostos a les grans empreses, un projecte de música morada i lletra socialdemòcrata. És l’última concessió als seus socis de Govern de Podem, o ja no se sap exactament de què. Després de la majoria absoluta del PP a Andalusia, Sánchez va abandonar la lluita pel centre amb Feijóo i es va llançar a consolidar el seu vot per l’esquerra, vista la incapacitat de fer-ho de Susana Díaz. I la Cambra va admetre també a tràmit la proposició de llei de reforma del delicte de sedició al Codi Penal, el principal èxit tangible aconseguit per Esquerra junt amb els indults gràcies a l’aposta de Sánchez pel que anomena «la desinflamació» catalana. Una política inspirada pel PSC i que, a més d’assegurar el suport present i futur d’Esquerra, li pot proporcionar un resultat municipal a Catalunya i a Barcelona que contraresti les debacles en altres territoris. Des de la tornada de l’estiu, Sánchez ha aconseguit que ja no tothom el doni per mort, fins i tot en alguns sectors de l’empresariat.

La soledat de Sánchez en el que queda de legislatura posarà a prova una altra vegada el seu estil de lideratge. Poc amant dels principis inamovibles i de les fidelitats eternes, té davant seu el repte de plantejar què proposa quan no té condicionants i quins aliats busca quan els pot elegir. I en la seva trajectòria ha demostrat ser més generós amb el que vol que amb el que té. En els últims mesos ha pretès erigir-se en el defensor de la classe mitjana davant les «grans» fortunes i als desheretats antisistema. Una geometria que costa molt d’imposar només amb el suport d’un PSOE poc convençut de l’esquema i d’un grup mediàtic en declivi. Sánchez és millor adaptant-se a les circumstàncies que creant-les, per això és molt difícil saber el que farà perquè ni ell no ho sap. Aquesta característica, que a la gent poc polititzada li sembla una qualitat, és, finalment, la raó per la qual ha arribat fins aquí. I segueix.

Temes:

Unides Podem Pressupostos Generals de l'Estat Pedro Sánchez

Inicia sessió 0 Comentaris