Divendres negre

Des de començament d’any només a Espanya han mort en mans de les seves parelles 38 dones, una xifra que esglaia el qui la digui en veu alta: 38, i que es repeteix amb oscil·lacions any rere any, malgrat totes les campanyes de conscienciació socials i educatives i les manifestacions que després de cada assassinat es fan als carrers i places de tot el país. Trenta-vuit dones assassinades són un genocidi que si es produís entre la població, per exemple, d’una ètnia o d’una regió concreta ningú dubtaria a anomenar-lo així. I passa, a més, que ens acostumem a aquest i a aquestes xifres tremendes, i correm el perill de relativitzar la realitat que amaguen.

El divendres negre no és, per tant, només avui, sinó cada un dels dies en què una dona va perdre la vida, de vegades junt amb els fills, en mans de la parella o exparella en un país que es considera civilitzat i on les institucions gasten molts diners per conscienciar la població contra la xacra dels feminicidis o per combatre-la preventivament a través de mesures d’allunyament i de protecció policial que, pel que es veu, no donen els resultats que se’n podria esperar. I és que no resulta fàcil protegir les persones en la intimitat dels seus domicilis, que és on es gesta l’odi i on es porten a terme moltes de les agressions.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Però el pitjor és que encara hi hagi un sector de la població, i no minoritari, atès el nombre de votants de la formació política que la representa, que nega la major, això és, l’existència d’una violència específica contra les dones, en virtut de no se sap bé quins prejudicis contra elles o contra els qui les defensen. Un negacionisme cruel que s’alimenta del pitjor del masclisme de la societat, el que considera la dona un ésser inferior o superior (romànticament, és clar), no igual, i que per a la seva desgràcia comparteixen bastantes dones, cosa que un no s’explica si no és des d’una patologia ideològica que els impedeix veure el que tota la gent veu. Segurament, aquests celebraran avui el divendres negre comprant.

Deia el filòsof suís Dürrenmatt que l’únic impossible de demostrar és l’evident i un ho torna a recordar a propòsit de la sagnia que s’està produint a Espanya i al món entre la meitat de la població, que és la de les dones, i que alguns continuen negant. O relativitzant-ho, com els mitjans de comunicació que des de fa setmanes ens bombardegen amb la publicitat del Black Friday sense recordar el divendres veritablement negre, que és el de la violència contra la dona.