Programes espia i democràcia a la UE

Aquests programes espia donen accés i control total sobre el contingut del telèfon o de l’ordinador on estiguin instal·lats i els micròfons i les càmeres de l’aparell es poden activar remotament per poder espiar les converses i les activitats en una vivenda o oficina. Aquests programes es poden utilitzar per «fer xantatge, desacreditar, manipular i intimidar les seves víctimes», ja que permeten manipular el contingut de l’aparell i col·locar-hi documents, imatges i dades falsificades sense gairebé deixar-hi rastre, destaca l’informe. A més de violar els drets dels ciutadans, l’abús d’aquests programes «soscava la democràcia», ja que facilita silenciar veus crítiques, manipular eleccions i intimidar la premsa i la societat civil, remarca l’informe parlamentari.

Fa 55 anys, la filòsofa i teòrica política Hannah Arendt, ja va advertir del «perill mortal» per a la democràcia que suposava el creixent i «ominós» poder del «govern invisible dels serveis secrets». Al seu triple pròleg del 1967 a la segona edició d’Els orígens del totalitarisme, Arendt va expressar la seva alarma pel poder dels serveis secrets sobre la política interior i la vida quotidiana dels ciutadans. Els avenços tecnològics i informàtics des de llavors confereixen als serveis de seguretat i intel·ligència un poder de malson orwel·lià, que defuig un efectiu escrutini democràtic, com mostren els successius escàndols d’espionatge a ciutadans, polítics, activistes socials i periodistes que s’acumulen a la UE.

Legislació ambigua i imprecisa

Els poders dels serveis de seguretat i intel·ligència a la UE s’han reforçat durant les dues dècades passades arran de l’onada d’atemptats islamistes, mentre es debilitaven les mesures de salvaguarda. El redactat ambigu i imprecís de la legislació, i el secretisme i el trasllat de la càrrega de la prova a la víctima faciliten l’espionatge amb finalitats polítiques sota l’escut de seguretat nacional, com a Polònia, Hongria, Grècia i Espanya, o per a l’espionatge massiu de les telecomunicacions dels ciutadans, com passa a França amb les denominades caixes negres.

Mentre a Espanya l’ús oficial de Pegasus es va centrar en els independentistes catalans, a Polònia, Hongria i Grècia es va utilitzar per espiar l’oposició, periodistes i, fins i tot, membres del mateix partit governamental grec. Polònia ha creat sota el Govern de l’ultradretà partit Llei i Justícia (PiS) un entramat legal per facilitar l’espionatge de manera gairebé il·limitada i reduir a res els mecanismes de control. Entre els espiats hi figura l’advocat de Donald Tusk, el líder de l’oposició.

Impunitat

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

El caràcter autoritari del règim hongarès li ha permès utilitzar Pegasus i companyies d’intel·ligència com Black Cube amb total impunitat per vigilar, assetjar, amenaçar i fer xantatge a més de 300 activistes, polítics, periodistes, advocats i empresaris, detalla l’informe de l’Eurocambra.

A Grècia, el Govern del Partit Popular Europeu ha recorregut al programa Predator per espiar el líder de l’oposició socialista, Nikos Androulakis; l’exministre de Syriza Christos Spirtzis; els periodistes Thanasis Koukakis i Stavros Malichouis, i una trentena més de persones. També van ser espiats dirigents del partit governamental que el primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, tem que es puguin convertir en possibles rivals, com el ministre d’Exteriors, Nikos Dendias, i l’ex primer ministre Antonis Samaras.