610,8 km Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
EUA: dels feliços anys 90 als preocupants anys 20
Al llarg d’aquest segle la política americana s’ha polaritzat com mai en la seva història: en els demòcrates han crescut les posicions més esquerranes i la gran majoria republicana predica posicions més que conservadores, a més de ser pro Putin
El 16 de juliol de 1992 Bill Clinton va ser proclamat oficialment com a candidat del partit demòcrata a la presidència dels Estats Units. Aquell dia, al Madison Square Garden de Nova York, alguns corresponsals vam tenir el privilegi d’assistir en directe a aquella celebració. Amb 2.500 homicidis a l’any, Nova York vivia anys dolents i el país, Estats Units, estava lluitant per sortir de la recessió sota la presidència de George Bush. El planeta observava atentament com evolucionava el desmembrament de la Unió Soviètica; La Xina volia oblidar Tiananmen i iniciava la seva gran accelerada; els Balcans tornaven a sagnar; la Comunitat Econòmica Europea avançava en la seva integració pas a pas; Felipe González governava Espanya i quedaven nou dies per a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Clinton va guanyar aquelles eleccions a Bush i a un precursor avançat de Donald Trump: l’empresari Ross Perot, que va obtenir un 18,9% dels vots com a independent. Perot ja parlava de recuperar Amèrica i de defensar els seus productes. Va ser un vot protesta, considerat ‘antiestablishment’, d’uns ciutadans que començaven a mostrar un gir cap al populisme més radical.
Clinton va governar durant vuit anys de plenitud i optimisme. Començava la primera gran revolució d’internet que acabaria transformant el món. Es va generar la primera bombolla ‘puntcom’. El seu vicepresident, Al Gore, començava a fer proselitisme –fins i tot es prenia poc seriosament– contra les amenaces del canvi climàtic.
Va ser un feliç final de dècada. Les guerres a l’ex-Iugoslàvia i a l’Àfrica central eren algunes de les ombres que pervivien juntament amb les primeres actuacions del terrorisme radical islàmic. En aquella pax americana, l’educació i la recerca de consensos pervivia en la política americana quan era necessària. El líder del partit republicà, rival de Clinton en les eleccions de 1996, era el prudent i cavallerós Bob Dole. El novembre del 2000, George Bush (fill) guanyava amb lupa a Al Gore la presidència en aquelles eleccions del recompte interminable. Des d’aleshores, Gore sempre ha sigut considerat el president que mai va ser. L’11 de setembre del 2001, els Estats Units van perdre la seva innocència i van iniciar una nova guerra. Vladímir Putin ja manava al Kremlin. Barack Obama era un desconegut senador de l’estat d’Illinois. Donald Trump, un especulador immobiliari. Joe Biden era senador federal per Delaware.
Biden, 82 anys, encara no ha anunciat si vol presentar-se a les eleccions del 2024. La margarida sobre si es presenta o no també l’esfulla Donald Trump. En investigació judicial: el paper que, encara com a president, va poder tenir alliçonant la presa del Congrés per part dels seus ‘hooligans’ el 6 de gener del 2021.
Al llarg d’aquest segle la política americana s’ha polaritzat com mai en la seva història: en els demòcrates han crescut les posicions més esquerranes i la gran majoria republicana predica posicions més que conservadores, a més de ser pro Putin. Els resultats de les eleccions legislatives celebrades aquest dimarts –passaran dies fins que no es confirmin els resultats definitius– no arreglaran res. Compliquen encara més la possibilitat de consensos entre Executiu i legislatiu, allò que era habitual en aquest país. La campana per iniciar la campanya presidencial del 2024 no ha fet més que començar. La resta del món observarem preocupats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
