Piqué és família

Piqué s’haurà equivocat moltes vegades, ¿i qui no? Però el dia en què va dir adeu, la seva afició, la seva família, va voler ser-hi. Hi va haver ple en el Camp Nou. Perquè l’estadi l’ha vist créixer, i ensopegar, i també encertar molt. Perquè des que va tornar després del seu Erasmus a Manchester sempre va transmetre la seva alegria, va gaudir de la millor etapa de la història del Barça i quan un se’n va no fa falta recordar els mals moments. Ni les disputes per diners, tan típiques. Els comiats han de ser dolços.

Xavi creia que havia de girar full

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El seu somriure no ha sigut el mateix els últims mesos, els focus van desaparèixer quan no ho esperava. És clar que estarà dolgut, perquè segur que estava convençut de poder continuar demostrant que era un central vàlid i perquè és inevitable pensar que el pas de ser el primer a l’últim central en un estiu, no pot ser per simple rendiment esportiu. Xavi va considerar que tocava girar full i a Piqué no li va poder agradar.

Però dissabte va ser perfecte. I jugui o no a Pamplona, el seu últim partit sempre serà aquell en el qual va poder dir adeu –o fins després– a la seva família. Una casa que sempre va ser exigent amb ell perquè podia donar molt més, però també indulgent perquè era un dels seus. Va tenir el seu dia, com el van tenir Puyol, Xavi o Iniesta. Ja només queda Busquets, d’aquesta generació daurada. I Messi, perquè aquella no va ser una sortida en pau i no hi haurà descans fins que s’arregli.