Empenta a l’emprenedoria

En els diversos rànquings sobre les facilitats per a la creació d’empreses, Espanya no sol despuntar. És una queixa bastant estesa en el món econòmic, sobre tot l’emprenedor, que tanmateix xoca amb l’enorme potencial i la realitat amb què ens trobem al nostre país, de projectes que han nascut i s’han desenvolupat amb evident èxit. Sense negar l’interès i suport d’algunes administracions per facilitar les condicions i els entorns per al creixement empresarial, faltava un marc fiscal i normatiu més favorable a aquest tipus d’empreses de recent creació, de base tecnològica majoritàriament, innovadores i per tant més exposades al risc. Aquesta falta d’un marc favorable és el que intenta corregir la nova llei de foment de l’ecosistema d’empreses emergents, la coneguda com a llei de les ‘start-ups’, a l’equiparar-se a altres països europeus. Val la pena aturar-se en el concepte ecosistema a què es refereix la llei auspiciada per la vicepresidenta Nadia Calviño, perquè per moltes ganes, il·lusió i bones idees que li posi qualsevol emprenedor, de forma aïllada ho tindrà molt més difícil per créixer que si té un entorn que el cuidi i l’acompanyi en els seus inicis. Per exemple, un dels punts destacats de la nova norma són les millores fiscals per als inversors, sense els quals no hi hauria en la majoria dels casos finançament per portar a la pràctica projectes prometedors però de futur molt incert. La llei també rebaixa la fiscalitat per a la captació de talent exterior, molt important en un àmbit en què els millors i més buscats perfils professionals decideixen treballar en una empresa o una altra en funció de l’atractiu de la ciutat on viuran. Fins i tot una cosa tan senzilla com simplificar tràmits, reduir la burocràcia dels visats i permisos de residència, facilitar la relació amb l’Administració mitjançant una finestreta única, etcètera, pot decantar la balança entre invertir en un lloc o un altre. Barcelona, que ja compta amb llarga experiència emprenedora, és una de les ciutats que més partit pot treure de la nova regulació i no hauria de desaprofitar aquesta oportunitat. 

La bona acceptació en general que ha tingut la llei entre els principals interessats serveix per entendre-la com un avanç inqüestionable. Però també serveix el fet que, durant gairebé tota la negociació i tramitació de la norma, hagi dominat el consens polític entre els partits. Era una anomalia benvinguda, quan el desacord i el conflicte són el pa de cada dia en política. Fa poques setmanes, la Comissió d’Afers Econòmics i Transformació Digital va validar el text amb 32 vots a favor, cap en contra i 5 abstencions. Tanmateix, el pes de la polarització es va deixar notar a última hora, i l’aprovació de la llei ahir al Congrés sí que va comptar amb vots en contra, 88, la majoria del Partit Popular, que caldria atribuir més a la necessitat de desmarcar-se dels conservadors que a la llei per si mateixa. També hi va haver 75 abstencions, de Vox, ERC i Junts, entre altres. És veritat que la norma té carències, com que cinc anys és un període massa curt per definir una ‘start-up’, o que s’hauria de tenir més en compte la capacitat regulatòria de les comunitats autònomes (com reclamaven els republicans), però la comparació amb el marc actual converteix aquesta llei en necessària i oportuna. Del mateix Govern que l’ha creat, es troba a faltar una sensibilitat similar amb altres empreses que no són ‘start-ups’, però que són tant o més decisives per a l’ocupació i el creixement econòmic del país.