Article d’Álex Sàlmon Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El fugit Puigdemont

La reforma del delicte de sedició és obligada perquè ho demana Europa, però no pot fer-se en resposta a una cosa concreta i delimitada en el temps

1
Es llegeix en minuts
El fugit Puigdemont

ACN

Millor mirar al cel cada vegada que algú escriu o comenta que Puigdemont és un exiliat. Les diferències entre la fuga i l’exili són molt evidents. L’exili evoca tristesa, injustícia, soledat, molta poètica, reivindicació, anhel per una cosa millor. La fuga és poruga, denota covardia i reconeixement de l’error, però també fugida sense assumir les conseqüències.

Portem cinc anys en què la societat catalana es debat entre els dos termes que molesten per igual uns i d’altres. És clar que la realitat, tossuda com sempre, situa la veritat més a prop de la fuga, tot i que la veritat sempre sigui una interpretació.

Torna a l’actualitat en relació amb la reforma del delicte de sedició i els possibles contactes amb Puigdemont. La qüestió porta els dos partits majoritaris pel camí del ridícul, entossudits en circular per aquest camí amb intencions electorals en lloc de dedicar-se a fer-ho pel bé de la regles democràtiques marcades per la societat que va sortir fa gairebé 44 anys, falta un mes, d’una dictadura.

La reforma del delicte de sedició és obligada perquè ho demana Europa. Si s’hagués reformat abans del 2017 els curtcircuits judicials d’aquests últims anys no s’haurien produït, tot i que aquests no afectin l’arrel de la qüestió: una part de l’Estat colpejant la legalitat de l’Estat, per via directa.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Els socialistes no poden fer la reforma en solitari. De fet, en les democràcies estables i perspicaces, hi ha una tipologia de lleis orgàniques o canvis d’articles que s’acorden amb majoria estables en el temps. Cert és que Espanya porta unes quantes lleis educatives, algunes d’elles només van existir en paper i, per tant, és exemple de poc.

Notícies relacionades

La reforma d’un delicte que en aquest moment afecta tant la vida política d’un país no pot fer-se en resposta a una cosa concreta i delimitada en el temps. Ho saben els uns i els altres. Però la disfressa electoral amb què es vesteixen dura per a un carnaval, que només són dies de desenfrenament. I això va de debò.

Que bé s’ho ha d’estar passant Carles Puigdemont. El fugit i no exiliat.