Papa, no t’emprenyis al tren

Notícies relacionades

Renfe obre una investigació per aclarir l’expulsió d’un tren de 22 escolars catalans

Condemnats els participants en un comiat de solter per fer retardar l’AVE

A mi no em sembla bé i, a més, com que soc un romàntic empedreït, lamento que s’hagi perdut aquella mirada assossegada des de trens que no anaven a tota llet, com aquests d’ara. Però el tren continua sent un ecosistema de convivència molt especial on pot ocórrer de tot: des que una panda de neandertals instal·lats al vagó cafeteria acabin provocant retards i perjudicant centenars de passatgers fins que un interventor, no sé si un mal dia o amb les reserves de paciència esgotades, desembarqui un grup d’escolars –i els seus corresponents professors– per haver fet el ruc.

Em semblen dos episodis que serveixen per dibuixar aquesta línia tan fina que sempre ha separat drets i deures però que últimament s’ha tornat encara més difusa per la confusió i l’ús pervers de conceptes com llibertat, respecte i tolerància. No tot s’hi val per divertir-se. Ni tampoc tot serveix per sancionar una conducta inapropiada. Ja sé que un comiat de solter –o de soltera– pot crear un clima d’exaltació de l’amistat del qual resulta difícil sortir. I sé també que una horda de nens excitats són capaços d’exasperar el més pacient. Però crec que és urgent xutar-nos una bona dosi de calma o acabarem malament. Cal recuperar la filosofia que transmetia aquell eslògan de Renfe que deia: «Papa, vine amb tren».