Salaris de metall

De tota manera, fins al setembre, l’augment salarial general en conveni de gairebé 7,8 milions de treballadors ascendeix al 2,61%, amb una inflació que s’acosta als dos dígits. El pacte de rendes que reclama el Govern es produeix ‘de facto’ en el costat dels salaris. Ara bé, tot i que la tendència és alcista, encara està molt allunyada de l’augment del nivell general de preus. I, com a conseqüència d’això, les remuneracions dels assalariats perden poder adquisitiu. Per això els sindicats van brandint l’amenaça de protestes i reclamen un esforç també per part de les empreses.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El Banc d’Espanya, en un dels seus butlletins econòmics, destacava que «la informació de la central de balanços trimestral evidencia que, en els sis primers mesos del 2022, els excedents empresarials van créixer amb intensitat, de manera que els nivells de rendibilitat mitjans es van situar en valors pròxims als del 2019». És veritat que aquesta evolució és desigual i «mostra senyals de deteriorament de la situació econòmica i financera d’algunes de les companyies més exposades al repunt dels preus de l’energia». No passa el mateix en els comptes de les energètiques i dels bancs, per exemple.

Segurament caldrà esperar que el president de la CEOE, Antonio Garamendi, revalidi el seu càrrec al capdavant de la gran patronal el 23 de novembre. I a partir de llavors caldria posar-se a treballar de veritat per repartir de manera justa els costos de la crisi d’inflació perquè els salaris guanyin solidesa com el metall.