No oblidem els seus noms

Climent, i tot l’elenc de meravelloses actrius, et fa sentir el desassossec de ser una dona en el franquisme: perseguida, humiliada, adolorida, sense possibilitat de viure amb la teva família, amb els teus fills, sense poder estimar i perseguir els teus somnis, sense passat, present i futur. El dolor viscut per aquestes dones va ser tan fort que el documental em va produir una profunda tristesa i ràbia. Els aplaudiments que van seguir els crèdits em van tornar a l’octubre del 2022. Quan vaig sortir al carrer, vaig recuperar la meva consciència de dona lliure, amb drets, amb discriminacions sofertes també, però res en comparació amb allò que van patir les escriptores d’aquestes cartes perdudes. 

Immediatament després, una pregunta va sacsejar el meu cap. ¿Per què no hi havia ningú entre els assistents de partits conservadors però demòcrates i, segons ells, defensors dels drets de les dones? Vox sabem que és un partit nostàlgic d’extrema dreta postfranquista, però, ¿per què el PP i Cs no se senten concernits per fer justícia històrica i recuperar una memòria que no permeti oblidar el nom d’aquestes dones? Em sembla absolutament impossible que a demòcrates convençuts els sembli inoportú condemnar el cop militar del 36, reconèixer el dret dels familiars i de la societat a conèixer la veritat, recuperar les víctimes de les fosses i cunetes, declarar il·legals els tribunals franquistes que van condemnar innocents fins i tot a la pena de mort. I sobretot, els sembli improcedent que la història s’estudiï i es conegui en els centres educatius com a antídot perquè l’horror no es converteixi en oblit que és la manera de repetir-ho. Semblen objectius nobles d’una democràcia que té en el seu passat recent una dictadura tan llarga, devastadora i cruel. Tanmateix, PP i Cs van votar en contra de la llei de memòria històrica acabada d’aprovar. Inaudit.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

 

Al final, la sort demogràfica i històrica ha fet que visqui en una societat democràtica on soc i em sento lliure com a dona, per viure, estimar, treballar i opinar com vull. ¿Hi ha desigualtat i discriminació a Espanya avui? Sí, les dones patim violència de gènere, bretxes laborals i de cures, cosificació, i un llarg etcètera de macro i micromasclismes que perviuen. Per això, hem de continuar lluitant per la igualtat legal i efectiva, però sempre amb la memòria del sofriment d’aquelles dones republicanes que van lluitar, van patir i van morir pels nostres drets. Gràcies.