Article de Carles Sans Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Bondat i maldat alhora
¿Amb quin món ens quedem? ¿El de Hobbes, que deia que l’ésser humà és dolent per naturalesa o el de Rousseau, que defensa la bondat natural de l’home? Vet aquí el dilema
Alphonse Karr va ser un novel·lista francès de finals del XIX que, sobre la humanitat, va dir que «l’home tot ho perfecciona al seu voltant; el que no encerta és a perfeccionar-se a si mateix». Aquesta frase m’ha vingut a la memòria després de repassar la premsa i sorprendre’m de com l’ésser humà pot, un sol dia, cometre fets meravellosos i atrocitats inimaginables. Un nadó rep el primer trasplantament d’intestí del món després de la donació d’una persona morta. ¿Pot contenir un titular més dosi de bondat, més sentit de civilització i més humanitat que aquest? Un nounat és atès per metges que tenen com a afany salvar vides i que els ha portat fins al punt d’aconseguir trasplantar un òrgan d’algú amb una generositat que ha anat més enllà de la seva existència, donant els seus intestins per salvar una altra vida. ¿Hi ha un acte més altruista i esplèndid que salvar la vida d’un nadó, d’algú que li queda tant per endavant i que avui dia desconeixem què li ofereix el futur? Ningú sap si a aquesta personeta que avui la humanitat li ha allargat la vida arribarà a ser un savi, algú solidari i bona persona, o si per contra arribarà a ser algú malvat que en un futur cometi actes terribles.
Entretots
Un parell de pàgines després llegeixo que aquest any en curs es comptabilitzen al món més de 25 guerres. Caos i destrucció protagonitzats per éssers prodigiosos capaços del millor, com per exemple desviar des de Florida un asteroide que ens ve de cara, o del pitjor, com el cas de Tailàndia, on un individu assassina a trets 38 persones, la majoria nens d’una escola bressol. ¿Com la humanitat pot contenir bondat i maldat alhora? ¿Quin misteri és aquest pel qual algú en un lloc qualsevol del planeta és capaç d’arriscar la vida, mogut per la passió i el deure d’ajudar els altres, mentre un altre, per contra, en un altre punt, mogut per la mateixa passió, és capaç de segar vides i d’immolar-se com fan els terroristes suïcides? ¿Amb quin món ens quedem? ¿El de Hobbes, que deia que l’ésser humà és dolent per naturalesa o el de Rousseau, que defensa la bondat natural de l’home? Vet aquí el dilema.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
