Barça-Inter, el partit de l’any

Joan Laporta ho va apostar aquest estiu tot al vermell, o al blaugrana si ho prefereixen. Davant una situació catastròfica, podia haver-se quedat quiet, exercir d’aquest català conservador que, en situacions crítiques, opta per fer l’estàtua: mantenir el seu patrimoni i esperar que passi la tempesta, però no hagués anat amb el seu tarannà.

Activar el cercle virtuós

Laporta, contra el criteri del seu vicepresident econòmic, va atacar el problema d’arrel i va avançar ingressos futurs a canvi de canviar la cara de la seva plantilla. Ja ho va fer una vegada, ¿perquè no hauria de tornar a funcionar? La idea és senzilla, posar en funcionament el cercle virtuós a l’espera que, de manera natural, els èxits esportius tornin a situar el Barça en el centre del mapa i amb això apareguin nous ingressos que equilibrin les despeses. Un pla amb fissures, com per exemple que les urgències econòmiques del club no van al mateix ritme que potser requereixi la posada a punt d’un projecte esportiu. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquest cercle virtuós requereix l’aparador –i els ingressos– de la Champions. Per això, el partit davant l’Inter ha passat a ser el de la temporada, com si el guanyen ho serà després el del Bayern i el del Viktoria Pilsen. Si el Barça queda fora dels vuitens, potser la pèrdua d’ingressos es pugui compensar, però els intangibles que suposa el mantenir-se entre els millors d’Europa són una pèrdua dramàtica.

Que el motor del cercle virtuós es gripi abans de la sortida és un revés que no es pot permetre el Barça en aquest context. Potser per això s’entén que Laporta continuï aferrant-se a una Superlliga que sembla la salvació per a tot, des de l’economia fins als arbitratges.