Un camí just per a les persones treballadores de la llar

El mes de setembre passat al Congrés dels Diputats es van conquerir nous drets amb l’aprovació del reial decret llei que millora les condicions laborals i de la Seguretat Social de les persones treballadores de la llar. Una llei que suposa un avenç en matèria de drets laborals, en aquest cas, d’un col·lectiu altament vulnerable i invisible, com ho són les empleades de la llar.

Es tracta de 373.000 persones afiliades, de les quals el 95% són dones. Una reforma, per tant, amb cara de dona, que afecta una majoria de dones migrants. Unes dones que se situen a la banda baixa de l’ocupació i en la precarietat i, en moltes ocasions, fora dels límits del treball digne.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), 175.000 dones empleades de la llar es troben en una situació irregular: no només perquè no estan contractades, sinó perquè moltes ni tan sols disposen de permís de residència.

Per tot això, aquest Govern ha decidit posar fi a la precarietat laboral d’aquestes dones a través d’aquesta norma. Una norma que dona resposta a la reivindicació històrica d’aquest col·lectiu i acaba amb la discriminació per raó de sexe. 

Aquestes treballadores es trobaven, fins ara, en clar desavantatge respecte a la resta de treballadors que sí que estan protegits per l’Estatut dels Treballadors i el sistema de protecció social. Dones, per tant, exposades a la pobresa i la precarietat.

Precisament, l’especial vulnerabilitat ve derivada de la invisibilitat davant els poders públics. Dones que, fins ara, es trobaven sota l’amenaça de l’acomiadament lliure, amb horaris interminables o sense descans setmanal, sense salaris dignes, desprotegides davant l’atur i fora de l’àmbit de les normes dirigides a preservar la salut. 

Aquesta situació d’indignitat, inassumible en un Estat democràtic i dret, va portar el Govern socialista del president Zapatero a fer un primer pas per visibilitzar aquesta realitat asfixiant per a aquest col·lectiu. En són mostra l’aprovació de la llei 27/2011 que pretenia acabar amb la discriminació d’aquestes treballadores equiparant progressivament el sistema de cotització de les empleades de llar a la de la resta de treballadors assalariats i, també, el reial decret 1620/2011, que perseguia aquesta equiparació en l’àmbit de les condicions laborals.

Tanmateix, aquesta clara voluntat política va acabar anul·lada pel govern del Partit Popular. Es van truncar les esperances d’aquestes dones, que van quedar novament a mercè de la desprotecció. I, no contents amb això, van agreujar la situació forçant-les a assumir les obligacions d’afiliació i cotització, que fins aleshores havien estat a càrrec de l’ocupador. Això va derivar en una retallada encoberta en els salaris, ja que la gran majoria dels ocupadors no se’ls van incrementar.

La recent reforma aprovada del Govern de Pedro Sánchez compleix els compromisos assumits en l’Acord de Coalició. I compleix els nostres compromisos internacionals. Gràcies a la reforma, des de l’1 d’octubre, l’ocupador té l’obligatorietat de cotitzar; el contracte serà per escrit i recollirà les condicions laborals relatives a la jornada, la retribució i el descans. Així mateix, obligarà a adoptar mesures des de la prevenció i la seguretat laboral. A més, se’ls dota de més protecció al ser inclosa la perspectiva de gènere al quadro de malalties professionals.

A partir d’ara l’acomiadament haurà de tenir causa com la resta dels acomiadaments i, per fi, es posa en marxa el tan reclamat dret a l’atur. Un gran avenç per a aquest col·lectiu professional, que era l’únic que no en tenia.

Estabilitat, certesa i seguretat. Això és el que aporta el desplegament de drets i protecció recollits en aquesta llei.

A més a més, cal no oblidar el fort increment del salari mínim interprofessional des del 2018 que ha suposat una important millora salarial en aquests llocs de treball i, per tant, la reducció de la bretxa de gènere. En definitiva, hem posat fi a un històric tracte discriminatori d’aquestes persones treballadores respecte de la resta, tant en les condicions de treball com de seguretat social.

No ha sigut un camí fàcil per a elles. Anys de reivindicació, alçant la veu, organitzant-se en associacions i revindicant aquests drets. Una lluita dura, de dècades. Per això, és necessari, i mereix un reconeixement, Elsa Oblitas, portaveu de Las Libélulas, dones bolivianes. Una petita-gran dona que va lluitar tota la vida per això que avui és una realitat gràcies al compromís, una vegada més, d’un govern socialista.

Notícies relacionades

Les internes diuen prou: «Cuidem els seus fills i ens tracten com a gossos»

Testosterona antiprocés

Aquest Govern, i malgrat la dreta, té un full de ruta ferm i transformador de país, que garanteix la millora de la vida de la classe treballadora.

Per tant, aquesta norma no és una més. És una de les lleis més importants d’aquesta legislatura, ja que avança en el camí d’una societat lliure de discriminació i que aposta per la igualtat real i efectiva entre dones i homes; però, sobretot, dota de dignitat laboral un col·lectiu precaritzat que mereix ser tractat com qualsevol altre i que els seus drets laborals siguin plenament respectats. Per fi estem en aquest camí.