La mobilitat i altres reptes de la sostenibilitat

Aquesta explotació sostinguda a la qual hem sotmès la Terra, amb uns recursos que hem descobert que són limitats, ha esdevingut en una gran crisi mediambiental i aquells que ironitzaven sobre el canvi climàtic veuen avui com el desglaç a Grenlàndia ha arribat a quotes insòlites des que es registren dades o que certs insectes, claus per a la nostra supervivència, estan en perill d’extinció. Certament, ens trobem davant una adversitat evident de dimensió global i contra la qual, a hores d’ara, la lluita és a contrarellotge.

Tot i així, tot i que d’una manera poc planificada hem sigut capaços d’anar esgotant els recursos naturals, per sort també tenim una gran capacitat adaptativa. L’evolució és prova de les nostres habilitats i sapiència, que posades al servei de la supervivència de l’espècie ens han de permetre no només adaptar-nos al medi i a les circumstàncies, sinó treballar per mitigar les causes que provoquen el canvi climàtic. La globalització, que lamentablement ha contribuït en gran mesura a aquesta gran crisi, ens permet, però, també una lectura positiva, que és la investigació de sinergies que facin possible avenços científics i tecnològics que, ajudats de polítiques públiques comunes, deixin una porta oberta a l’esperança.

La Setmana Europea de la Mobilitat ha de mirar de construir ciutats sostenibles i eficients energèticament dissenyades per millorar l’impacte ambiental mitjançant la planificació i la gestió urbana. Ha de mirar també de treballar i insistir (mai n’hi ha prou) en la creació d’entorns urbans sostenibles en els quals la tecnologia ens ajudi a proporcionar als ciutadans espais saludables i respectuosos amb l’entorn.

Per tant, és imprescindible promoure polítiques que facilitin la mobilitat entre el treball i la vivenda reduint l’ús del vehicle particular contaminant en favor de vehicles elèctrics –i anar pensant a compartir-los– o transport públic de qualitat i adequadament dimensionat, combinant tots els sistemes a l’abast (anar a peu, bicicleta, vehicle, autobús, tramvia o tren), permetent la intermodalitat de la ciutadania a les ciutats i sent generadors d’un model de vida respectuós amb el medi ambient, còmode, adaptat a l’usuari i saludable.

I no només el transport, sinó també el disseny d’infraestructures i edificis s’ha de posar al servei dels habitants de les ciutats per fer-los la vida més còmoda alhora que respectuosa amb l’entorn. Hem de tenir en compte que el 60% de la població europea en edat de treballar (20-64 anys) viu en zones urbanes, segons l’informe 2021 de l’Eurostat.

El futur està en els nuclis de població densos, amb un urbanisme de qualitat –repensant el teixit urbà existent i planejant amb criteri els futurs creixements–, incorporant la naturalesa a l’equació i amb uns serveis de proximitat –educació, sanitat, comerç...– saludables i comunicats entre ells per una xarxa de transport públic eficient i sostenible.

Notícies relacionades

Barcelona doblarà les places d’aparcament per a bicicletes abans de l’estiu del 2023

La visió del ‘cash’

Barcelona és un exemple de transició cap aquesta ciutat de proximitat i mobilitat sostenible. Un recent informe de l’ONU refereix com a molt positiva la intervenció pública de l’ajuntament en el nou projecte de transformació urbana, ja experimentat al barri del Born, de Gràcia i en l’entorn del mercat de Sant Antoni, i que s’estendrà cap a l’Eixample, permetent recuperar espai de qualitat, segur i saludable per als veïns, amb la iniciativa dels eixos verds, que convertirà alguns carrers de la ciutat en avingudes pacificades.

És molt important que entenguem que per treballar cap a la descarbonització del nostre aire i per la sostenibilitat de la nostra vida sobre el planeta hem de fer esforços i sacrificis. Estem davant la necessitat d’un gran canvi. I entendre la importància d’una mobilitat eficient és un primer pas molt important. I que ens hem d’implicar d’una manera activa i generosa.