Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’ofici de sostenidor
Jo, si em veiés amb el pas dels anys en una situació com la de Joan Carles, preferiria un caminador que un sostenidor, diguin-me clàssic
No només les reines fan servir sostenidor, aquí hi ha l’emèrit per demostrar-ho. Joan Carles va acudir al funeral de la cosina Lilibeth amb sostenidor, és a dir, amb un mosso al seu costat que el subjectava, així ho aconsella la precarietat de les seves forces. Treballar de sostenidor del rei no és una tasca senzilla, i no només perquè un únic instant de badada podria accelerar un altre funeral, reial morrada entremig, sinó perquè no és un ofici que quedi molt elegant a les targetes de visita: «Tal de tal. Sostenidor de rei». Un pot acollir-se a algun sinònim per dissimular, però «suport de rei» no és que millori gaire la cosa.
Els espanyols estaven al corrent des de fa anys que Joan Carles no era una persona gaire estable, però fins ara això anava referit a les seves relacions sentimentals i al seu patrimoni. En el funeral de la seva cosina hem descobert que la inestabilitat ja és física, fins al punt de fer necessària la contractació d’un sostenidor. O de diversos sostenidors, perquè algú amb una vida social tan intensa com l’emèrit no en tindrà prou amb un, que acabaria trencat de tant utilitzar-lo. A més, tenir sostenidors de diferents models i talles ofereix la possibilitat de canviar-los segons l’ocasió, no anirà un amb el mateix sostenidor a un funeral a Londres que a un còctel a Abu Dhabi o a una cita romàntica a París. Cada situació requereix el seu propi sostenidor, això ho saben les dones des de sempre i és d’esperar que Joan Carles també.
Notícies relacionadesL’emèrit és d’aquells a qui agrada mostrar el sostenidor, això va a modes; hi ha qui prefereix fer com que no en porta. Quan va arribar a Londres, el seu va ser àmpliament fotografiat. Es diria que és un sostenidor fort, però de formes suaus, seriós, que exerceix la seva funció amb discreció, com si no hi fos. Es nota que és un bon sostenidor, res de rebaixes, els seus bons diners haurà costat.
Jo, de veure’m amb el pas dels anys en una situació com la de Joan Carles, preferiria un caminador que un sostenidor, diguin-me clàssic. Però és clar, jo no soc rei. Un rei amb caminador, tot i que sigui emèrit (el rei, no el caminador) faria malbé la imatge de la monarquia. Els ciutadans veuen el monarca amb caminador i capaços són de pensar que els reis són com l’altra gent. En canvi, el veuen utilitzant sostenidor, i creuen que és un rei modern.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
