El nostre món és el món Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’extrema dreta guanya la moderada
A Suècia venç els conservadors. A Itàlia Meloni i Salvini arraconen Berlusconi
Els suecs van votar l’11 de setembre. Diumenge vinent ho faran els italians. Dels resultats suecs i de les coincidents enquestes italianes es poden extreure dos titulars. Un, la unió de les diferents dretes superarà l’esquerra. Dos, molt més nou i preocupant, en els dos països l’extrema dreta superarà la dreta clàssica o moderada.
Hi ha diferències. A Suècia els socialdemòcrates han guanyat amb un 30% i 10 punts d’avantatge sobre el segon partit. I la formació del Govern de dretes serà laboriosa. A Itàlia, si les enquestes no fallen, els Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni guanyaran amb un 25%, per davant del Partit Democràtic (socialdemòcrata) d’Enrico Letta. Però les conseqüències serien molt similars: govern amb molt pes de l’extrema dreta.
A Suècia el nou és que els Suecs Demòcrates, partit d’origen neonazi, que fins fa poc era irrellevant, s’han convertit, amb un 20,6%, en el segon partit, per darrere dels socialistes, però per davant del tradicional partit conservador (19%). A Itàlia, la coalició de la dreta (45%) superarà la de centreesquerra de Letta (30%) que no ha aconseguit un pacte tan ampli com el de la dreta, cosa que el castiga molt en l’actual sistema electoral. I Meloni (25%) i la Lliga de Salvini (13%) superaran amb comoditat la dreta de Berlusconi, adherida al PPE. Meloni es beneficia de no haver entrat en el govern Draghi d’unitat nacional i d’encarnar així protesta i novetat (el 2018 només va tenir un 4%).
¿Per què aquesta empenta de la dreta extrema? Es destaca molt l’origen feixista d’aquests partits, però a Suècia han crescut relacionant l’augment de la inseguretat ciutadana i la criminalitat amb la creixent immigració de països extraeuropeus. Suècia és avui, amb quatre morts per milió d’habitants, el segon país en homicidis d’Europa (mitjana d’1,6 per milió), quan fins fa poc era la nació menys afectada. I la violència està lligada, moltes vegades, al narcotràfic i a bandes de joves immigrants. La policia ha assenyalat 61 barris de gran risc amb alta població immigrant i l’extrema dreta ha passat en les successives eleccions del 5,6% (2010), al 12,9% (2014), el 17,5% (2018) i el 20,2% ara. La dreta ha enterrat allò d’aïllar l’extrema dreta i Margaret Anderson, la primera ministra socialdemòcrata, ha hagut de prometre la creació de 50.000 policies més. Però els Suecs Demòcrates no han desistit: calia enderrocar els barris conflictius i expulsar els immigrants autors de qualsevol delicte.
A Itàlia la pujada de l’extrema dreta (Salvini el 2018) també va estar relacionada amb la immigració i el nacionalisme. Ara ni Meloni, ni fins i tot Salvini, volen sortir de l’euro, però exigeixen un pes més gran en una Europa que –diuen– està dominada per França i Alemanya.
La immigració i el nacionalisme no són les úniques causes de l’ascens de l’extrema dreta, però el que sí que està clar és que demonitzar-la, acusant-la de feixista, quan –com Marine Le Pen– recull protestes socials, no aconsegueix frenar-la. Caldrà doncs recórrer menys al passat i atendre més els problemes i conflictes reals que l’extrema dreta explota i magnifica amb caires xenòfobs. Suècia i Itàlia, dos països molt diferents, afronten avui la creixent força d’una dreta extrema perquè els partits democràtics no han sabut unir la recepció del corrent migratori, per raons humanitàries i fins i tot econòmiques, amb l’obligació de garantir la seguretat ciutadana.
Notícies relacionadesNo són només els discursos morals, acusant-la de feixisme, tot i que el passat i alguns discursos ho recordin, l’arma eficaç per contenir-la i vèncer-la. No es pot tampoc condemnar la immigració –fruit de la globalització–, sinó que es tracta de governar sabent que la lluita contra la criminalitat, que exigeix algina cosa més que bonisme, és condició necessària per al benestar social i la llibertat.
Si les democràcies no afronten amb decisió aquesta assignatura s’arriscaran que l’extrema dreta pesi cada dia més en la socialdemòcrata Suècia. I que a Itàlia Meloni, Salvini i Berlusconi tinguin el Govern i fins i tot puguin canviar la Constitució del 48. ¡Compte diumenge!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
