De la cervesa a l’orxata

En les entrevistes que ha concedit per promocionar els contes parla del futbol i la mort, en què mira de no pensar massa, «tot i que és inevitable: la mort pensa en tu». La mort va pensar fa uns dies en Javier Marías, el magnífic novel·lista que també estimava el cine i la literatura i, per descomptat, el futbol.

A la col·lecció d’articles ‘Salvajes y sentimentales’, va escriure la frase més famosa de la seva trajectòria com a comentarista esportiu: «El futbol és la recuperació setmanal de la infància, una barreja de sentimentalitat i salvatgisme, una escola de comportament i nostàlgia, i l’escenificació de l’èpica a l’abast de tothom».

La pàtria de la infància

Dubto que s’hagi escrit una reflexió més encertada sobre aquest esport, sobretot referent a la infància, la pàtria que potser mai vam voler o vam haver d’abandonar i que se’ns torna a aparèixer cada setmana (o més sovint, en els temps que vivim) quan comença un partit. Deixem enrere les finances i els racons que ens esquerden l’esperança (com la pretensió de Tebas de controlar el periodisme sota unes normes antediluvianes) i ens centrem en el mig del camp, en el xiulet inicial que no és un xiulet sinó una invocació de retorn a les nostres essències més íntimes. 

Suárez i Marías (que era del Reial Madrid i per això parla d’una «escenificació de l’èpica» a què estan acostumats els ‘merengues’) entenen el futbol, tots dos, com un terreny de ficció, per això ens pot remuntar al passat, i el cineasta afegeix: «En literatura i cine, es parteix d’unes regles i improvises. Mai sé el que escriuré quan començo, però les paraules em porten. Quant a l’esport, no saps a què jugues; va sorgint».

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Això li va passar al Barça contra l’Elx. Va anar sorgint. Després d’haver assistit a un màster d’experiència, solidesa i efectivitat a Munic (com alumne avantatjat, però lluny encara de la mestria dels bavaresos) es va trobar gairebé sense voler-ho amb un partit de parvulari, és a dir, sense tensió, sense gairebé oposició (amb tot el respecte per als il·licitans), sense pedigrí.

Tràmit administratiu

De la cervesa a l’orxata. Si a més d’enfrontar-te al cuer, va i els expulsen el defensa central i si a més l’àrbitre no expulsa (podria haver-ho fet) un intrèpid (potser massa) Kessié, bé doncs la cosa es converteix en un tràmit administratiu amb certificat de garantia expedit per Balde i el polonès de sempre. Ni hi va haver ni èpica ni escenificació, però sí que va anar sorgint això que mai saps com sorgirà en un terreny de joc. El retorn a la infància, per què negar-ho, de vegades és un viatge a l’avorriment.