La foguera Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Isabel II: kitsch de tertulians
S’ha aixecat, per honrar la memòria de la senyora, un mausoleu de clixés, tòpics i comentaris banals, i això sí que no
Isabel II s’ha mort, per si no us n’heu assabentat. ¡Em queia bé, aquesta senyora! Tan bé com et pugui caure una menina pintada en un quadro, una cançó de Nana Mouskouri o una gallina. Bé com les coses, com les tardes, com els personatges històrics. En tots els dies de la meva vida, Isabel II mai em va fer res dolent. La notícia de la seva mort no m’ha commocionat més del que ho faria la dissolució d’una banda que escoltava poc. Amb 96 toca deixar lloc al planeta Terra. Al final semblava una tortugueta amb barret. Fins aquí la meva aportació als panegírics.
Però volia jo parlar-vos d’una altra cosa. S’ha aixecat, per honrar la memòria de la senyora, un mausoleu de clixés, tòpics i comentaris banals, i això sí que no. Cada vegada que sona ‘God save the Queen’ en els informatius em venen ganes de beure’m un litre de lleixiu. A més, les tertúlies espanyoles treballen a ple rendiment i amb molt de compte pel medi ambient, perquè ho fan amb materials reciclats. Gairebé participo d’això: la defunció em va agafar sortint d’allò de Julia a l’Onda i només em vaig salvar de fer comentaris perquè em trobava a l’estudi d’Elisa Beni, que parla pels descosits. Una sort. ¿Què hi hauria pogut aportar jo? ¿Què pot dir qualsevol tertulià espanyol?
Entretots
Davant la falta de material nou es recorre a la llonganissa, a la Viquipèdia i a coses que hem vist en la sèrie aquella tan bona. En el Parlament britànic, aquests dies han estat explicant anècdotes amb flegma anglesa i aquí les repeteixen els més eixerits amb espanyola xicranda. I, en fi, tampoc espero que m’expliquin coses que no sabia de la reina, ni tan sols coses que m’interessin, però sí que demanaria –si no és molt– evitar, almenys en tertúlies de la tele, aquest llenguatge pompós i circumstancial que no és més que la imitació kitsch d’allò de Westminster i els voltants.
Pablo de Lora ha elaborat una llista a la qual aporto algunes partícules més que seria desitjable evitar: testimoni privilegiat de la història, sentit del deure, protocol al mil·límetre, humor sorprenent, pes de la història, llegat en moments d’incertesa, símbol que transcendeix, canvi d’època, relació problemàtica amb ‘Leididí’, contenció discreta, ferma però enèrgica, operació pont de Londres, fanfàrria, pompa, pompa i circumstància, respecte i el profund afecte, estimada pel seu poble, moments difícils, etcètera.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
