Article de Carles Sans Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Riguem mentre puguem

Tornem a recuperar la línia i aconseguim ser, en cas de morir de fred, de pobresa o d’explosió nuclear, el cadàver amb millor cos del tanatori

Maite Cruz

Ja és aquí, com tants i tants anys; ja ha arribat la fi de les vacances per als feliços que les hem disfrutat, mentre alguns no les han fet ni les faran. Aquests, tanmateix, estan fora de perill de patir la síndrome postvacacional, una forma de depressió encoberta. Ara, molts afrontareu amb una enorme abúlia la nova temporada, que diuen que serà per calçar-se. Alguns polítics ja ens van preparant amb puntuals declaracions que s’acosta un hivern molt dur; els economistes, sobretot l’alegre i trempat Niño Becerra, que té nom de protagonista d’acudit, ens va donant a comptagotes la pitjor de les prediccions. I després ens remata La Sexta amb les seves notícies sempre negatives, mai positives. Així que estem arreglats, tant que em venen ganes d’encadenar-me a una gandula davant el mar i deixar que la recessió, la depressió o la marea se m’emporti mar endins. Perquè si no és l’economia, serà, segons diuen, l’explosió de la central nuclear de Zaporíjia allà a Ucraïna, que en qualsevol moment pot ser objecte d’un intencionat o erroni bombardeig que ens enviï a tots a l’altre barri. Així que donem les vacances per acabades i ens encomanem a Sant Tomàs d’Aquino, patró dels psicòlegs, perquè en necessitarem un de particular que ens ajudi a suportar l’apocalipsi que s’acosta.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Mentre això va arribant, proposo disfrutar i riure mentre puguem, llegir poques notícies de política i economia, buscar entrades de cines i teatres que arriben amb una temporada plena de propostes fantàstiques, i tornem a menjar amb moderació, ja que segurament més d’un haurà tornat amb el botó de la cintura sense cordar. Tornem a recuperar la línia i aconseguim ser, en cas de morir de fred, de pobresa o d’explosió nuclear, el cadàver amb millor cos del tanatori. Sé que no m’hauria de recomanar a mi mateix, però ho faré abans de sucumbir al desastre tardoral: els espero amb ‘¡Per Fi Sol!’ al teatre Borràs a partir del 14 de setembre. Veniu abans que Putin s’emprenyi més i La Sexta ens doni la notícia.

Temes:

Humor Teatre

Inicia sessió 0 Comentaris