Article d’Andreu Claret Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Una guerra de broma
Són uns altres temps, certament, i no crec que Putin somiï fotografiar-se als Camps Elisis, però hi ha alguna cosa en l’ambient d’aquella ‘drôle de guerre’ que va precedir la Segona Guerra Mundial
¿Estem en guerra o no? Per al govern, ho estem, i això justifica mesures impopulars destinades a pal·liar les seves conseqüències. Per a l’oposició, no ho sembla. Per a Pedro Sánchez, la guerra ho explica tot, fins i tot la falta de diàleg amb l’oposició. Per a Alberto Núñez Feijóo, és com si tingués lloc més enllà de Fisterra. Per a Isabel Díaz Ayuso, és un ardit socialista destinat a impedir que els madrilenys puguin prendre les seves canyes amb tota llibertat. ¿Estiguem en guerra sense estar-ho del tot? ¿Pot passar una cosa semblant?
Va ocórrer a França, a finals de 1939. París havia declarat la guerra a Alemanya, després de la invasió de Polònia, però la guerra quedava lluny. Durant uns mesos, el conflicte es va limitar a flirtejos llunyans a l’Atlàntic, sense que, ni francesos ni anglesos, s’enfrontessin directament amb els nazis. Ni tan sols quan el Tercer Reich va envair Finlàndia. A França, el van anomenar una ‘drôle de guerre’, una guerra de broma que va durar fins al maig de l’any següent, quan Hitler va decidir que li venia de gust fotografiar-se sota la Torre Eiffel. Fins aleshores, van transcórrer uns mesos en què la vida dels francesos continuava més o menys igual. ¿Per què preocupar-se si tenien la línia Maginot per aturar la Wehrmacht?
Entretots
En això estem, aquí i ara. En una guerra que per als ucraïnesos és de veritat, mentre que per a nosaltres és de broma. De conya. Amb alguns problemets econòmics, però res més. Són uns altres temps, certament, i no crec que Putin somiï fotografiar-se als Camps Elisis, però alguna cosa hi ha en l’ambient d’aquella ‘drôle de guerre’ que va precedir la Segona Guerra Mundial. Amb debats d'estar per casa i baralles de galliner alimentats per la mateixa inconsciència. Com si el que passa més enllà de Polònia no anés amb nosaltres. Com si aquesta guerra fos un error de càlcul de l’OTAN. Un pressentiment de Putin. Una obsessió de Zelenski. Una guerra de broma que no arribés mai fins aquí.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
