La nova por audiovisual

Aquesta setmana, embolicades en un magma de confusió i especulació, sortien a la llum dues notícies que revolucionaven les xarxes. Una era la cancel·lació per part de Warner de ‘Batgirl’, una pel·lícula de 90 milions de dòlars que ja estava en fase de postproducció: ni anirà als cines ni es veurà, com estava previst, a HBO Max. Igual de cridanera, l’altra notícia era l’eliminació del catàleg d’aquest mateix servei de ‘streaming’ de diverses pel·lícules sense avisar. I, a partir d’aquí i de diversos rumors sobre el futur de la companyia, es començava a especular sobre la imminent desaparició d’altres continguts i la possible cancel·lació de sèries. El motiu d’aquest article no és informar sobre moviments empresarials que se m’escapen i canvien cada dia; ni, per descomptat, opinar sobre les decisions d’aquestes companyies partint de quatre notícies i una estampida de rumors. Sí que em venia de gust, vista la resposta a les xarxes socials a aquestes notícies i rumors, posar el focus en com aquestes informacions creen una nova por, una nova manera de relacionar-se des de l’ansietat i l’estrès amb les pel·lícules, les sèries o el material audiovisual que sigui. Serien la por que ens deixin de cop orfes de sèries que ens agraden molt i que no ens doni temps a veure, abans que les treguin sense avisar, pel·lícules o sèries que teníem pendents (perquè, d’alguna manera, continuem pensant que el que és a les plataformes és nostre). És com passar del ‘binge-watching’ (l’afartament de sèries) al ‘panic-watching’ (l’afartament de sèries per por que les treguin).