La batalla de l’Eixample

La via judicial contra les superilles promogudes per l’alcaldessa Ada Colau es preveu llarga i complexa, malgrat que hi ha qui assegura que, per portar-les a terme, caldria reformar o revisar el pla general metropolità del 1976. Als tribunals no es veu igual ni tan urgent. Un jutge acaba de rebutjar la paralització de les obres dels eixos verds que ha iniciat el consistori, tal com reclamava la Cambra de la Propietat i com ja va passar amb la Via Laietana.

Asseguren els contraris, liderats per l’advocat Jacint Solé Padró i l’economista Francesc Granell, que el projecte municipal és «urbanisme ideològic» i que truncarà el paper de tracció i centralitat per a tota l’àrea metropolitana previst per Cerdà per a l’Eixample. «No es tracta d’anar contra l’alcaldessa, sinó de preservar la imatge urbanística de Barcelona i el seu patrimoni històric», proclama Solé Padró. D’aquí això d’assajar la via de la Unesco.

Notícies relacionades

La meva gran sorpresa de Sant Jordi

Gest poc coherent

Hi ha altres grans crítics, com el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, a qui molts veuen ara com ara com la veritable oposició a Colau. L’actuació municipal, asseguren, ha portat a veure locals en traspàs, «comerços de subsistència»..., i està provocant «la decadència» del districte ¿I això per voler limitar la circulació de cotxes i posar més espais verds? ¿No és compatible ser eix tractor i fer més agradable la vida dels habitants?

Hi hauria una forma de determinar millor el que és essencial, l’impacte econòmic, si de veritat hi ha o no declivi. Dades. ¿Per què l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), perquè no sigui el mateix ajuntament, no analitza el PIB per districtes perquè hi hagi un debat més sòlid entre les parts i per a una batalla, si és que és necessària, basada en dades i xifres i no en apreciacions?