Estalvi energètic: debatre, no desobeir

La reacció immediata de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, davant les mesures d’estalvi energètic aprovades en el Consell de Ministres (la insubmissió del «Madrid no s’apaga») ha donat pas, en un parell de dies, a un missatge que incita a la confusió. El vicepresident de la comunitat, Enrique Ossorio, ha donat a entendre que el seu Executiu complirà la normativa vigent, tot i que estudia recórrer-la a l’opinar que envaeix les seves competències (cosa que pot fer legítimament), però tampoc ha descartat taxativament desacatar les parts de les disposicions que consideri de competència autonòmica i ha llançat indicacions que, sota l’aparença d’assenyalar errors pràctics en les mesures del Govern, es poden interpretar com apel·lacions a la picaresca.

Davant la tendència que de vegades aflora a entendre des del Govern la cogovernança d’una manera més aviat unilateral, les resistències són d’esperar. I que arribin propostes per millorar tècnicament el que s’ha decidit, el que és oportú. És més, un diàleg previ més ampli potser hauria permès incorporar-les.

Però ens trobem, de nou, davant una emergència, com va succeir amb la pandèmia de la covid-19. I, de nou, serà necessari un compromís col·lectiu per assumir mesures que poden no ser precisament fàcils, no buscar la paràlisi de l’acció de Govern en els tribunals ni incitar obertament o dissimuladament a incompliments insolidaris.