Sense respostes globals

Tenim molts fronts; per començar, a Europa, una guerra a la frontera que, més enllà de posar en perill el concepte de seguretat i defensa, ens aboca a la necessitat d’un canvi en el consum energètic. La carrera vertiginosa per evitar la dependència del combustible rus pot frenar l’escalfament. El problema és que, com que fem tard en el que no s’ha fet abans, el període de transició pot ser molt dur, amb una escalada de preus que faci de la inflació el principal problema social i del descontentament la palanca per al triomf de propostes radicals que debilitin l’espai més ambiciós del món per generar benestar comú entre països. La recessió a Alemanya o les eleccions a Itàlia, totes dues connectades directament a l’esdevenir de les relacions amb Rússia, poden debilitar seriosament la Unió. I més encara en un moment en què els EUA trontollen, entre el lideratge global i el populisme nacionalista.

Notícies relacionades

Els aliments tornen a catapultar la inflació fins al 10,8%

Plorar de pena

Igual que la guerra a Ucraïna està generant més fam a l’Àfrica com a conseqüència de la falta de cereals, ja s’ha acabat, d’altra banda, el temps en què les malalties infeccioses quedaven relegades a aquests altres països de rendes més baixes o a la franja tropical. La nostra seguretat depèn, gairebé en la mateixa mesura, que el virus no circuli lliurement a l’Índia o a Zàmbia com d’immunitzar tota la població aquí. Tot i que, precisament gràcies a la vacunació, els efectes de la covid-19 sembla que estan atenuats, els esforços encara no han servit per entendre que necessitem una nova manera d’actuar globalment. No podem evitar que apareguin noves malalties, però sí que es converteixin en pandèmies. Només fa falta una mica de visió i alguns recursos, en tot cas infinitament menys del que ens han costat els pitjors estralls d’aquesta pandèmia. 

El món està cada vegada més connectat. La globalització no és només econòmica o financera, és també de seguretat, de salut, política o de recursos. Per això, mentre desitgem una treva estiuenca, una de les principals lliçons d’aquesta temporada que acaba sigui començar a entendre que necessitem una arquitectura global que funcioni. La que tenim, construïda partint de l’interès de la suma de països després de la Segona Guerra Mundial, s’ha fet vella. Ja no dona respostes en temps de globalització.