Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Toxines

Emma Riverola

Escriptora

Epi_rc_es

Sense voluntat de repartir carnets d’exclusivitat, és evident que el feminisme més actiu es mou per l’esquerra. No va ser fins al 2018 que el PP i Ciutadans van començar a reivindicar el seu tros de pastís violeta. Sí, és majoritàriament d’esquerres. I així ens va. És difícil saber què ha sigut primer. Si la pulsió autodestructiva de l’esquerra s’ha colat en el feminisme o si la polarització pel tema trans en el feminisme ha afegit toxines a l’esquerra. Sigui l’una o l’altra la palanca, el resultat salta a la vista. Les cuites es multipliquen. El govern progressista es debilita.

Ben aviat va començar a córrer l’etiqueta #MonteroDimisión. No feia ni un any que Irene Montero havia pres el càrrec de ministra d’Igualtat. Entre les que es van abonar a la petició de dimissió hi havia discrepàncies ideològiques, però, sobretot, una virulència colossal. Una rancúnia que feia pensar en Marta Ferrusola i la seva reacció davant el desallotjament de CiU de la Generalitat: «És com si entren a casa teva i et trobes els armaris regirats, perquè t’han robat». A un sector socialista no li va caure bé que aquest ministeri caigués en Unides Podem i un sector d’UP creu que ha inventat el feminisme. Daltabaix en plena ofensiva ultraconservadora.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Temes:

Unides Podem Irene Montero PSOE Feminisme Ministeri d'Igualtat

Inicia sessió 0 Comentaris