Apunt
Mobile ¿per sempre?
La renovació del contracte que pot convertir Barcelona en seu permanent de la fira de mòbils prova la força del consens entre institucions
Últimament Barcelona protagonitza notícies d’aquelles que es poden enquadrar en el terreny d’allò positiu. L’última ha sigut la renovació del contracte amb GSMA per a l’organització del Mobile World Congress (MWC).
Peça cobejada per moltes altres ciutats, entre les quals Madrid, la presidenta de la comunitat del qual, Isabel Díaz Ayuso, va mirar de pescar en aigües tèrboles del procés, amb un Govern de la Generalitat més atent a la gestualitat que en el dia a dia.
Però ni tan sols baixar la guàrdia ni els sainets que protagonitzen els polítics davant el Rei –que no el saludo però sopo amb ell, etc.– han aconseguit que aquesta fira, la més important del món en el seu àmbit, que se celebra a la capital catalana des del 2006, es mudi. És més, ha renovat fins al 2030 –el contracte en vigor finalitzava el 2024– i a més amb una clàusula de renovació tàcita automàtica a partir d’aquesta data.
És veritat que si una de les parts denuncia el contracte aquest es donarà per finalitzat, però també suposa la possibilitat que la capital catalana sigui la seu permanent de l’esdeveniment.
Aquesta notícia se suma a la celebració de la Copa Amèrica el 2024 i altres esdeveniments que podrien desembarcar a Barcelona, com a conseqüència de sortir d’un cercle viciós maligne i entrar en un de virtuós benigne que el director general de GSMA, John Hoffman, va vendre al seu estil: ¡«Què passa, Barcelona!» (probablement de les poques expressions que sap pronunciar en castellà) abans de fer el seu discurs el dia de la presentació de l’acord.
La renovació de l’acord eleva les aportacions de les administracions participants en la fundació Mobile World Capital Barcelona fins a 24 milions a partir del 2025, a raó de 8 milions per institució, davant els 15 milions actuals. I amb una Fira que començarà aquesta tardor les seves obres d’ampliació que podrien estar a punt el 2026.
En definitiva, una prova més que el consens entre institucions, el que s’ha denominat el «model Fira», és molt més productiu que l’enfrontament constant. N’hem de prendre nota.
