Article de Carles Francino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Espantats, però no enfonsats
Aquell aforisme segons el qual «la por es té, però la covardia es tria», crec que conserva tota la seva vigència
El diccionari de l’enèsima crisi que ens assalta inclou conceptes molt gastats: malaltia, pandèmia, polarització, desigualtat, pobresa, inflació, corrupció, pessimisme, emprenyament... Però crec que la palma se l’emporta la por. I no n’hi ha per menys. És més, si coneixes algú que diu que mai té por, és que tampoc mai s’ha arriscat a res... O directament és idiota. De fet, aquell aforisme segons el qual «la por es té, però la covardia es tria», crec que conserva tota la seva vigència. Perquè l’homínid més antic d’Europa, les restes del qual s’acaben de trobar a Atapuerca –¿on, si no?–, probablement es veuria assaltat pels temors més bàsics: que algun rival li arriés una estacada al cap, que se l’endrapés un dents de sabre o que ell mateix no trobés aliments per subsistir. Però un milió d’anys després, els factors que poden espantar-nos són tants i tan variats –alguns de tangibles, d’altres induïts– que necessitem un vademècum. Afortunadament, Bernat Castany, professor de Literatura de la Universitat de Barcelona, ha escrit ‘Una filosofía del miedo’, que aporta pistes per no perdre’s en l’embolic d’amenaces que ens poden angoixar: des de la guerra fins a la precarietat.
Entretots
El llibre denuncia la utilització política de fracassos i frustracions per escampar aquesta por que després es converteix en odi i proposa una vacuna infal·lible, que és la justícia social. Com que, a més, la por també és una manera de conèixer les persones que ens envolten, Castany la il·lustra amb la faula de l’os que ataca dos amics. Un d’ells puja a l’arbre però no ajuda l’altre, que no té més remei que fer-se el mort, així que l’os es limita a ensumar-lo i se’n va sense tocar-li un pèl. L’enfilador d’arbres creu que la fera li ha dit alguna cosa a l’orella i, quan l’hi pregunta, l’amic li respon: «L’os m’ha aconsellat que no viatgi amb persones que abandonen els seus amics al primer perill que es presenta». Potser l’os havia llegit Max Aub, que va dir que «el contrari de la por no és el coratge, sinó la solidaritat».
.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
