Previsions i auguris (econòmics)

Últimament sentim veus que parlen de tardor calenta presagis negatius malgrat una campanya d’estiu que es pot assemblar o fins i tot superar la prepandèmica i les dades d’ocupació no ho indiquen. Tampoc hi ha cap organisme que reveli la possibilitat d’una recessió a la cantonada. Ho va dir aquesta mateixa setmana la presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, tot i que va anunciar que rebaixarà les estimacions de creixement.

I des del Govern s’ha baixat diversos graus el discurs optimista de fa tot just un mes. Sense parlar de crisi, la vicepresidenta i ministra d’Economia, Nadia Calviño, ja admet que l’escalada de la inflació, situada al juny en el 10,2%, al nivell de fa 37 anys, és un problema greu. Per això les presses per ressuscitar un possible pacte per moderar salaris i beneficis, tot i que sindicats i patronal hi semblen poc disposats, per ara.

I, a tot això, el Banc Central Europeu (BCE) ja té a punt la seva recepta: apujar el preu del diner, cosa que ja ha disparat l’euríbor, la principal referència de les hipoteques. Negres senyals per als hipotecats.

Notícies relacionades

Les incògnites del 12M

‘Cuchillo’, un llibre extraordinari

I a diferència dels EUA, on la inflació és per excés de demanda, a la zona de l’euro, amb un IPC mitjà del 8,6%, el més elevat des que existeix la divisa comuna, té més a veure amb l’oferta. I, per tant, cal veure que la medicina del BCE funcioni.

És aquí on podem parlar d’augurar que, segons el diccionari, equival a «presagiar, pressentir, predir». La qüestió és que, com les previsions, els auguris poden ser bons o dolents i imposar estats d’ànim. I fer-les servir només com a instrument de corrosió al Govern des de les butaques de l’oposició.