Reunió a la Moncloa Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Diàleg Govern-Generalitat: el que no s’ha de tornar a fer
Dels gestos i garanties que ofereixin Sánchez i Aragonès en la seva pròxima reunió depèn que la finestra del diàleg que s’ha obert no es tanqui definitivament
Pedro Sánchez i Pere Aragonès s’han donat una nova oportunitat per dialogar. Amb la tensió per Pegasus més aparcada que superada, es reuniran divendres vinent. La trobada ja és en si mateixa una bona notícia. No s’han de tenir excessives expectatives. El propòsit és «desjudicialitzar» la vida política a Catalunya. Possiblement les dues parts no ho entenen de la mateixa manera. Per a Sánchez vol dir actuar sense el quietisme de Rajoy, que va deixar la carpeta catalana primer en mans de la policia patriòtica i, seguidament, dels jutges que havien d’actuar per imperatiu legal si la política no impedia la realització de determinats actes. Per a Aragonès vol dir evitar la presó d’alguns dels seus que segueixen acusats com a primer pas per avançar cap a l’amnistia i l’autodeterminació. Amb uns horitzons tan diversos, és possible que el trajecte compartit sigui curt, potser només el que s’assenti sobre la negociació dels Pressupostos de l’Estat per al 2023. Amb tot, fan bé els dos presidents en recórrer-ho, tot i que també tingui costos a curt i mitjà termini per a tots dos. A llarg termini, Sánchez sap que està fent un servei a Espanya que desmunta la mentida que alimenta una part de l’independentisme sobre la qualitat de la democràcia espanyola. I Aragonès sap que les fanfarroneries mai aconseguiran la independència, i encara menys reconeguda internacionalment i compatible amb la tradició d’un partit democràtic com el seu.
D’aquest tràngol, Sánchez podria a tot estirar impulsar alguna reforma legislativa que coincideixi amb els interessos generals d’Espanya, com pot passar amb el tractament legal del delicte de sedició assenyalat pels tribunals europeus o l’ampliació de les garanties de control democràtic de l’acció policial. Un govern democràtic no pot treure ningú de la presó si no és per un indult després de ser condemnat. De manera que Aragonès, a tot estirar, el que podria aconseguir és que la legislació faculti advocats de l’Estat i fiscals per qualificar determinats delictes amb penes que no suposin presó. No hi ha gaire més a negociar. Però hi hauria més a oferir. Si Sánchez fa el pas de dirimir millor la persecució dels delictes i la persecució de les idees en la democràcia espanyola, hauria de tenir garanties que l’independentisme fa algun pas per garantir que no utilitzarà les institucions autonòmiques per destruir l’Estat que les empara i això ha de ser compatible amb defensar les idees que es vulguin. Es tracta de fixar el que no es tornarà a fer: perseguir adversaris polítics des de l’Estat i destruir l’Estat des de l’Estat.
Aquesta finestra de diàleg es tancarà, en el millor dels casos, al desembre. A tots els que ens declarem demòcrates, el que ens interessa és que acabi sense donar per definitivament tancada tota possibilitat de diàleg, perquè passat l’any electoral del 2023, els temes seguiran allà, tot i que siguin d’altres els encarregats de gestionar-los. L’independentisme s’ha alimentat d’aquesta afirmació segons la qual la negociació i els acords només són possibles quan algun partit català és necessari per apuntalar el Govern d’Espanya. Perseverar en el diàleg ajuda a desmuntar aquesta fal·làcia. I és el camí perquè a Catalunya també es trenquin definitivament els blocs que han marcat la política en els últims lustres. Ni Espanya ni Catalunya s’ho poden permetre, i això no ho poden perdre de vista ni els que s’asseuen a la taula de diàleg avui ni els que aspiren a fer-ho en el futur.
Operació Catalunya PSOE ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Generalitat Govern Pedro Sánchez Editorials El Periódico Taula de diàleg sobre Catalunya Pere Aragonès Junts per Catalunya
