Article de Rafael Vilasanjuan Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ucraïna després de la cimera
Podem assegurar que la guerra continuarà a l’estiu amb l’única esperança que el desgast en el camp rus faci possible un alto el foc per negociar en algun moment
Ara que la primera cimera de l’OTAN des de la invasió d’Ucraïna queda en la memòria, ¿com es pot llegir el conflicte a partir dels acords? A la retina quedarà el reconeixement a una organització impecable; hi ha sensació d’unitat davant l’atac de Putin. No hi ha hagut indicis de ruptura, al contrari, davant l’amenaça l’Aliança surt reforçada. Que ningú ho dubti, la determinació per consolidar la unió militar de tots aquests països i posar fre a l’agressor s’ha mostrat sense fissures. El full de ruta apunta a l’enviament de més armament a Ucraïna i a desplegar gairebé 300.000 soldats per segellar una línia a l’oest i ensenyar tant de múscul que el Kremlin s’abstingui de pensar que hi pot haver algun pas més enllà. Però ¿què passarà a Ucraïna?
L’acord per continuar enviant armes no arriba als desitjos del president Zelenski. N’hi haurà més, s’inclouran míssils de curt abast, tancs antiaeris i equipament contra atacs químics i biològics, a més de milers d’hores de formació militar per a un exèrcit muntat amb voluntaris. Més munició, però no tanta de ni tan estratègica perquè la guerra s’escapi de control. En efecte no hi ha hagut fissures, després de l’horror de la massacre de Butxa i els mètodes criminals de Putin fins i tot els més reticents consideren que no s’ha de permetre que segueixi endavant l’agressió. Però aquí pot ser que acabi l’acord.
Entretots
L’OTAN no vol una guerra llarga, no tant pel que significa de despesa militar, que augmentarà l’estrès fiscal dels ministeris d’economia a tots els països europeus en benefici dels de defensa, sinó perquè mentre la guerra duri, els subministraments escassegen, el transport és prohibitiu i l’economia i el comerç es frenen al mateix ritme que va passar durant el pitjor moment de la pandèmia. Per això, malgrat el consens aquests dies a Madrid, no hi ha en canvi una idea de com es pot negociar amb Rússia. Tant que si avui Putin oferís un alto el foc es produiria una falla en l’Aliança entre els qui consideren, com la Gran Bretanya o els països de l’est, que Ucraïna és només el camp de batalla entre Putin i Europa, i els que com Itàlia, Alemanya o França preferirien una sortida negociada –amb alguna cessió inclosa. Per ara aquest debat s’ha deixat de banda. Aquests dies de rigorós estiu a Madrid no han fet suar en excés a presidents i mandataris, però les conclusions a què s’han arribat traslladades al camp de batalla signifiquen poc. Per a Ucraïna el missatge simplement és de contenció, amb armes per defensar pam a pam, però sense la possibilitat d’atacar i recuperar les terres ocupades. Amb aquesta estratègia i les diferències entre aliats, podem assegurar que la guerra continuarà a l’estiu amb l’única esperança que el desgast en el camp rus faci possible un alto el foc per negociar en algun moment. És a dir, que tot i que l’OTAN ensenyi múscul a la frontera d’Ucraïna, a l’interior la iniciativa d’aquesta guerra seguirà en mans de Putin, malgrat la cimera.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
