Article de Carles Francino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La tribu dels desafectes
La desafecció amb la política avança perquè hi ha moments en què s’exigeix un esforç titànic per escalar la muntanya de descrèdit que construeixen alguns dels seus protagonistes
/
Mai sortirà de la meva boca una desqualificació general de la política. Més que res perquè, quan fracassa, la seva alternativa és la selva. O la guerra. Però la desafecció amb la política avança perquè hi ha moments en què s’exigeix un esforç titànic per escalar la muntanya de descrèdit que construeixen alguns dels seus protagonistes. Per exemple, les repugnants revelacions del que tramava la mal anomenada «policia patriòtica» per soscavar l’independentisme català, amb tot un ministre de l’Interior al capdavant de les operacions. Per a algú com Jorge Fernández Díaz, que condecorava verges i cristos, va haver de suposar tot un sacrifici incomplir el vuitè manament: «No diràs fals testimoni ni mentiràs». Els seus tripijocs amb Villarejo són de traca. I la pregunta és: ¿en quedaran impunes? O ¿de debò Rajoy no en sabia res?
Entretots
En fi... A tot això, el nostre currículum olímpic haurà de continuar limitant-se, almenys de moment, a Barcelona-92 perquè l’intent d’organitzar uns Jocs d’Hivern al Pirineu ha naufragat llastimosament. El que els tècnics havien acordat, va descarrilar quan va ’entrar en la via política, en aquest cas perquè l’actual president aragonès, Javier Lambán, sembla que li ha trobat gust a la confrontació amb Catalunya. L’ombra del procés continua sent molt allargada. La de l’anticatalanisme, també. L’altre dia, una andalusa socialista de tota la vida em va confessar a la ràdio que havia votat Juanma Moreno perquè no suporta que Sánchez hagi pactat amb qui volen destruir Espanya. Per cert, no sé quins radars deu tenir desplegats el PSOE per un territori on fins ara era imbatible, però no crec que atribuir la rotunda victòria del PP a Andalusia als diners enviats pel Govern central durant la pandèmia, com va fer Adriana Lastra, sigui la millor demostració de ‘fair play’ ni la reflexió més lúcida. No han entès res. Hi ha barris andalusos on 7 o 8 de cada deu persones ni s’han molestat a anar a votar. A França ha guanyat les eleccions el Partit de l’Abstenció. ¿De debò ens estranya?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
